“És soprenent la vigència dels articles de Joan Maragall”

La directora de teatre dirigeix l’espectacle Maragall a casa, que fins al desembre es farà tots els dilluns i dimarts al vespre a la casa de Sant Gervasi on residia Joan Maragall. Amb el text de Josep Maria Jaumà, se’ns presenta un muntatge ínitm sobre la persona a partir de la seva correspondència, articles i poemes.

D’on sorgeix la idea de fer l’espectacle Maragall a casa?
Aquest any és l’any Maragall, el centanari de la seva mort. La iniciativa sorgeix de Josep Maria Jaumà que fa dos anys que està treballant en aquest text. És una figura que li interessa molt, com a poeta i com a home públic. Jaumà està emparentat amb Maragall i coneix també la seva faceta més familiar.

Què aporta el fet que l’obra es faci a la casa on vivia Maragall?
És una casa que s’ha conservat molt i manté els mobles, pintures de l’època... El menjador, on fem l’espectacle, està pràcticament igual que quan Maragall hi vivia. Li aporta un gran aspecte íntim a l’espectacle i provoca la proximitat entre el públic i l’escena.

Quin Maragall se’ns presenta?
Com que l’espectacle el fem al menjador de casa seva, ens interessava el Maragall íntim. Jo ho definiria com una biografia íntima. Sempre diem que Maragall se l’ha de baixar de l’altar, el veiem massa com un mite i se l’ha de tornar a descobrir. Teòricament, era una persona freda que no exterioritzava les seves emocions, però quan veus els seus textos, notes que aquest senyor bullia per dintre.

Coneixem prou Maragall?
Del Maragall a vegades es pensa que és una persona que feia poemets, però és una figura molt important connectada amb el modernisme i el pensament del seu moment. Maragall és molt més que un poeta. Fins i tot, del poeta coneixem una part molt petita.

Què és el que més soprèn de la seva figura?
La humanitat del personatge, és una persona molt més interessant del que pugui semblar. Una de les coses que sorprèn de l’espectacle és la vigència dels seus textos i pensaments. Ja feia referència a la relació amb Espanya. La ironia també és un tret característic seu que no era molt conegut i que s’ha descobert a partir de la seva correspondència.

Com és la posada en escena?
Quan ja comença l’obra, el públic entra al menjador i descobreix al mateix moment la casa de Maragall i el personatge. Representa que els espectadors vénen del futur i s’introdueixen en la vida real del poeta. L’actor és el Jep Barceló i ofereix, principalment, un monòleg biogràfic teatralitzat a partir dels textos de Maragall. Ell també dialoga amb veus en off que són personatges importants com Unamuno o Cambó. La música va a càrrec del Joan Alavedra.

Com encara Pedra i sang amb la marxa dels actors Jaume Pla i Joan Berlanga?
Ara comencem els càstings i ja estic una mica nerviosa. Jo estic segura que anirà molt bé perquè Pedra i sang ha demostrat que està consolidada. El nou abat Biure, que substituirà Jaume Pla, serà el Xavier Tor. I per fer de Berenguer de Saltells m’agradaria un actor d’uns 30 i pocs anys amb molta energia.

Hi haurà novetats?
Aquest any seria un bon any per renovar el text, la música i el vestuari, però la situació econòmica no ens acompanya. M’agradaria afegir alguna música i retocar el text; haurem de fer alguna cosa però no amb la intensitat que haguéssim volgut.

Algun altre projecte entre mans?
Ara comencem la quarta edició del Club de Lectura de Teatre, que és una iniciativa de la Biblioteca Gabriel Ferrater. Ens reunim els dimecres, cada quinze dies, i analitzem el text i la posada en escena de diferents obres que fan al Teatre-Auditori.