“Hi ha fotos que, per respecte a les víctimes, mai faré”
En Jordi Garcia, fotògraf i bomber voluntari, s'ha acomiadat de l’Esbart de Rubí, després de 22 anys, i ho va fer ballant davant de 2.000 persones a l’amfiteatre del castell de Rubí, representant el seu paper de vella en el Ball de Gitanes
És molt avorrit fer fotos als polítics?
No ho és, tot i que ho pot semblar perquè els actes són molt habituals i previsibles, però sempre intentes treure el millor suc possible de cada foto que fas. En Lluís (Recoder) tenia uns tics i unes dificultats i la Mercè (Conesa) en té d’altres. No és una feina rutinària.
Quins són els tics de l’exalcalde?
Que tanca sovint els ulls.
I els de l’actual alcadessa?
No té un tic concret. Pel fet de ser dona sempre intento que quedi més guapa del que és.
Quina és la foto que ha fet que mai veurem publicada?
Un sinistre en el qual es vegin persones, tot i que he tingut possibilitats. Per desgràcia, com a bomber voluntari del Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat vaig ser a l’atropellament multitudinari del tren a l’estació de Castelldefels la nit de Sant Joan de l’any passat, i vaig veure imatges molt dures i impactants. Aquest tipus d’imatges, per respecte a les persones i a les víctimes, mai es publicaran. Fins i tot són imatges que ni les disparo perquè no tenen cap utilitat i, per tant, no cal que voltin pel món.
És a dir, fa de bomber voluntari i a més és el fotògraf dels Bombers?
Sí, pensa que els mitjans de comunicació no poden accedir com jo a les zones calentes d’un incendi (accidents o zones forestals) per un tema de seguretat. Per aquest motiu, considero que els havíem d’oferir fotos i imatges de vídeo. Ho vaig proposar a Bombers fa un parell d’estius i estem oferint aquest servei. Les imatges serveixen per a la formació interna dels bombers i per facilitar la tasca informativa dels mitjans de comunicació.
Per tant, és l’únic que a banda de sortir per anar a extingir un incendi també porta la motxilla amb les càmeres i objectius...
Sí, normalment faig de bomber voluntari i, a més, si el servei ho requereix trec la càmera de fotos i de vídeo per capturar imatges del sinistre.
Què és el més agraït de ser bomber?
El contacte amb les persones i, sobretot, el seu agraïment. No et pots imaginar la iI·lusió que li pots fer a un ciutadà a qui recuperem el seu gat que ha pujat en un arbre, per exemple. I això també ha fet que m’estimi Sant Cugat i la seva gent. A mi m’han ofert treballar en mitjans més grans, però em costa molt perquè aquí tothom em para i em saluda i m’omple moltíssim. A mi m’omple més la proximitat amb la gent que el nom del mitjà de comunicació amb el qual pugui treballar. Em gratifica molt que la gent em digui coses. Sempre intento que la gent quedi contenta amb la feina que faig.
Li ha costat molt deixar l’Esbart Dansaire de Rubí?
Era una decisió que portava temps donant voltes perquè el meu dia a dia no té horaris i això fa que em sigui difícil anar als assaigs setmanals de l’Esbart, i ballar-hi requereix un compromís amb els as-saigs i amb les actuacions. Ha estat una retirada a temps no traumàtica, tot i que va costar prendre la decisió.
Sí, però la darrera actuació davant 2.000 persones la va acabar amb mal peu...
Amb mal peu però amb bon gust de boca. Em vaig estripar el bessó però vaig tenir la sort que em va acompanyar molta gent, fins i tot hi hava pancartes d’agraïment entre el públic i això és el que me’n porto.
Al final, tots estaven drets aplaudint-nos. Em va fer molta il·lusió que vingués el conseller Recoder i molta altra gent.