“L’Aula necessita més jovent a la Junta Directiva”
Marc Plens, president de l’Aula d’Extensió Universitària que enguany celebra el seu desè aniversari, ha explicat al TOT i al <em>Diari</em> la seva experiència com a membre de l’Aula durant els set anys que fa que hi participa
La iniciativa neix inspirada en la primera aula de Catalunya, iniciada a Mataró l’any 1980. Nosaltres, a través de Lluís Puig, el primer president de l’Aula, plantegem la possibilitat d’implantar-la a Sant Cugat amb el vostre suport, el Diari. Això passa el maig de l’any 2001, i el dia 4 d’octubre del mateix any es fa la primera conferència.
Per què creu que és important que existeixin?
És important que n’hi hagi a Sant Cugat i arreu de Catalunya. D’una banda, perquè, fonamentalment, la gent ha de fer activitat, no caure en la rutina, i més quan parlem de gent que ja s’ha jubilat. D’altra banda, es tracten temes que poden contribuir a la formació i al desenvolupament personal dels assistents. És destacable la millora emocional dels que hi participen i sobretot la seva inquietud cultural.
Quin és l’objectiu de l’Aula? La manera de fer ha canviat o ha hagut de canviar al llarg dels anys?
L’objectiu és que la gent que ve es diverteixi i trenqui la rutina, que segueixi formant-se i no tanqui la porta al coneixement. Les vies principals de l’Aula són les mateixes, però tenim molt clar que l’entitat ha d’entrar en una renovació ràpida, ara mateix! Hem de mirar que els que més hi treballen siguin, en certa manera, més joves.
Com a president, què és el que més el satisfà de l’Aula?
Ho tinc claríssim! El fet de dur a terme un servei a la societat, això m’omple moltíssim. A més, em fa sentir molt bé el reconeixement que rebem per part de la gent, ja sigui vinculada a l’entitat o no, realment això és molt important.
Què és el primer que canviaria?
Som gent gran i d’hàbits, però hi ha coses que han de canviar. Necessitem jovent a la Junta Directiva i hem d’ampliar algunes activitats. Tot això s’ha de fer de manera gradual, tenint molt clar què volem i estant convençuts d’allò que fem. Sempre he defensat que si una activitat no funciona, abans de desestimar-la hem d’analitzar possibles errors, modificar-los.
Com definiria la seva trajectòria a l’entitat ara que n’és el president?
Jo hi vaig entrar la temporada 2003-2004, i aquests set anys han estat per a mi realment extraordinaris. He trobat una via fantàstica per continuar actiu i treballant, però en una altra activitat. A més a l’Aula he fet molts i bons amics.
Aquest fet és el que realment m’ha omplert més durant tot aquest temps a l’entitat de la ciutat.
Creu que aquesta sensació que vostè té és un dels motius pels quals la gent ve a l’Aula?
A mi m’agrada pensar que la gent sent l’Aula com quelcom que en certa manera és seu. Fent un símil futbolístic, de la mateixa manera que hi ha el sentiment de ser del Barça, també hi ha el de formar part de l’Aula.
Com es defineix vostè mateix dins l’entitat?
Un president a l’Aula no és més important que els que participen en l’entitat.
És molt bonic l’ambient perquè la feina la fem en equip.
Realment penso que és un gran orgull estar a l’entitat que estic. Hem de pensar que a l’Aula hi ve gent de Terrassa, Granollers, etc. A mi em satisfà participar-hi, el fet de presidir-la no em fa sentir especial, simplement tinc molt clar que tinc un compromís amb l’entitat i el vull tirar endavant. A més, tinc la sort que ho estic gaudint moltíssim!
Avui es celebra el desè aniversari, com ho està vivint?
Amb moltíssima il·lusió i moltíssima feina, no només meva. Realment, tothom s’ha entregat molt per tal que tot surti bé durant el dia de la celebració; l’ambient de treball a l’Aula és extraordinari.
Es tracta d’una data molt important per a l’entitat. Passarem un audiovisual de 23 minuts que resumirà els deu anys de l’Aula. A més, estem preparant dues sorpreses que ja podem avançar que aniran lligades estretament a temes de l’actualitat.