“No es diu perquè sí: el planter del Barça és el millor del món”
Pol Calvet Planellas, santcugatenc de 17 anys, en fa quatre que és jugador de les categories inferiors del Futbol Club Barcelona.
Molt bo. Quan vaig arribar tot just era un noi que s’estava formant i actualment em trobo al tercer equip del Barça i he pogut participar a la selecció sub 17 i ja ho havia fet amb la sub 16. Per tant, crec que la progressió d’aquests quatre anys ha sigut bona.
La temporada 2010-2011 heu aconseguit el triplet. Com ho ha viscut?
Sí: Lliga, Copa Campions i Copa del Rei; els tres títols possibles en juvenils. Ha estat molt bé. Crec que gairebé mai s’havien guanyat aquests tres títols en un mateix any al club. De totes maneres, això ja és història, ara toca pensar en l’any vinent i seguir treballant per obtenir més títols, que és el que tots volem.
Com valora el fet d’haver estat convocat amb la selecció espanyola sub 17 per disputar el preeuropeu?
És un altre món. A la selecció hi ha un nivell molt alt, la concentració i l’exigència és espectacular, tot és diferent. Anglaterra ens va deixar fora de l’europeu, no hi vam ser per molt poc. De cara a la temporada vinent espero tenir la sort de poder repetir amb la sub 18.
Arran dels bons resultats d’aquesta temporada, jugareu la Champions juvenil. Com és aquesta competició?
Bé, és una competició nova que es juga en el mateix format que la Champions. A la lligueta ens enfrontarem al Manchester City, al Celtic de Glasgow i a l’Olimpique de Marsella. Som l’únic representat espanyol que hi ha.
Com l’afronten vostè i l’equip?
Amb moltes ganes, tot i no conèixer-la. El fet que es disputi a escala europea és molt estimulant. En aquesta competició deixem de jugar en l’àmbit local, els equips als quals ens enfrontarem fan que ens ho agafem molt seriosament i anem a donar-ho tot.
Com es defineix com a jugador?
No m’agrada gaire definir-me, prefereixo que em defineixin. Crec que puc jugar a totes les posicions del mig del camp. M’agrada l’estil que marca el Barça, ja que m’agrada jugar al toc; a més, les meves condicions físiques em permeten fer-ho.
Com ho fa per compaginar futbol, estudis i vida social?
Fins ara he pogut estudiar a Sant Cugat. De cara al curs vinent, hauré de canviar, ja que entrenarem als matins. Aniré a estudiar a la residència de La Masia a les tardes. M’han ofert viure allà, però prefereixo seguir aquí. Pel que fa als amics, tinc molt clar qui són, intento que siguin el més a prop possible, ja que sí que és cert que a vegades hi ha gent que vol tenir més tracte amb mi per la meva situació. Des de casa sempre m’han orientat molt bé, ells saben el que jo vull i m’ajudaran.
Cada dia sentim a dir que el planter del Barça és el millor del món. Com se sent quan pensa que en forma part?
No es diu perquè sí. A banda de formar molt bé els jugadors, hi ha un entrenador que aposta per nosaltres; per tant, és una sensació molt bona el fet de formar part del tercer equip del millor club del món.
Què sent el dia que el Barça truca a la porta? Com s’encaixa al seu entorn?
Jo jugava al Sant Andreu de Barcelona i en un partit contra el Barça van parlar amb els meus pares. En aquell moment jo era un nen i la decisió la van prendre més ells que jo. El primer dia per mi tot era nou, material, instal·lacions, tot excel·lent. M’hi vaig haver d’adaptar, però ara em sento com a casa. Cada cop que em poso la samarreta del club faig quelcom més que jugar a futbol.
És optimista de cara al futur? Es veu algun dia vestint la samarreta del primer equip?
Si no ho fos, si pensés que no puc arribar a dalt, no valdria la pena fer-ho. Has de pensar que el teu objectiu és poder ser algun dia a dalt de tot. Després hi ha moltes circumstàncies. La meva intenció és quedar-me al Barça i intentar pujar. El primer equip em queda molt lluny, però aquest és el meu repte.
Hi ha la possibilitat de vestir la samarreta del Madrid?
No, ara segur que no, no m’imagino sent allà. Sóc molt d’aquí i no m’hi veig, és una cosa que ni m’ha passat pel cap.