“Si t’agrada la música de saló, la sardana té el mateix compàs”
El diumenge 25 de setembre l’Hort de l’Abat-Jardins del ‘Paga-li, Joan’ serà l’escenari de la XXXVI edició de l’Aplec Sardanista de Sant Cugat. Durant la ballada, que s’estendrà matí i tarda, actuaran la Cobla Jovenívola de Sabadell, la Mediterrània, la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Principal de Llobregat. L’Aplec està impulsat per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat, que durant l’any també organitza cursos de sardanes i ballades un cop al mes.
Actualment sí, però ha costat molt. Els cursets, en els quals s’ensenya teoria i pràctica, i les ballades que es fan cada mes, han ajudat a recuperar-la. A Sant Cugat hi ha un bon caliu sardanístic.
Seguint aquesta cultura de sardana, se celebra l’Aplec. Quanta gent hi participa?
Entre 2.000 i 3.000 persones durant tot el dia, perquè hi ha molta gent que ve de fora: d’Andorra, d’Organyà, de Tarragona, de Girona, de la Catalunya Nord, del Bages... Sant Cugat és un lloc que agrada molt per l’indret i per la manera com ho fem.
Teniu alguna novetat per a l’Aplec d’aquest any?
No tenim cap estrena musical de sardanes, però sí que durant el matí, de 10.30 a 11.30 hores, farem un taller de sardanes. A més, a la tarda farem el concurs de colles que fem sempre.
Quina és la situació de la sardana avui?
Bastant crítica. Trenta anys enrere, com que moltes coses estaven prohibides i no hi havia res més, hi havia un gran sentiment per recuperar la nostra cultura i la sardana era molt reivindicativa.
I ara això ja no passa, no?
Com que ara, evidentment, gaudeixen de moltes més activitats, de jovent en veus poc; encara que a Sant Cugat hi ha gent relativament jove ballant sardanes, però no hi ha hagut una renovació.
Renovació que sí que trobem en les cobles...
Abans els músics de les cobles era gent gran, ara, avui dia, ha passat al revés: els músics s’han rejovenit i els que ballen s’han envellit. És curiós, però és així, i si la sardana no es fomenta des de l’escola, malament rai.
La sardana té poc suport?
De suport en té, perquè només cal veure totes les activitats sardanistes que es fan i en són moltes, però potser el que fa falta és més suport institucional.
Què diria a les persones que sostenen que la sardana és avorrida?
Primerament, he de dir que la música és fantàstica i, si t’agrada la música de saló, has de saber que la sardana té el mateix compàs. Sí que potser quan s’ensenya és una mica monòtona, però una vegada coneixes la mecànica de la sardana, pots improvisar molt.
I una vegada la coneixes a fons, enganxa?
Han vingut persones que són de fora que s’han enganxat tant que farien el que fos per venir a ballar. I t’explicaré un cas d’aquest estiu: el dia 20 d’agost vam fer una ballada a Sant Cugat i una noia que era de vacances a Pineda va venir expressament a ballar.
Què li aporta ser el president de l’entitat?
Jo preferiria que hi hagués gent més jove per fer més caliu però s’ha d’estar davant de l’entitat perquè això no es perdi. La meva antecessora, la Laura Tubau, portava sis anys i arriba un moment que quan portes temps s’ha de deixar pas als altres.
Com a entitat teniu algun repte de futur?
Que Sant Cugat sigui Ciutat Pubilla de la Sardana. És un reconeixement que es fa a una ciutat determinada per tots els actes que es fan a favor de la nostra dansa. Cada any es reconeix una població diferent des del 1960 i es fan activitats durant tot l’any.