"A la plaça de Barcelona tots ens coneixem, xerrem i ens ajudem”
Està molt contenta amb la remodelació de la plaça, un espai on sempre s’han fet un munt de festes, algunes de les quals encara es mantenen. En Perla, molt tranquil, també participa a l’entrevista.<br />
S’ha fet pesat aquest any d’obres a la plaça de Barcelona?
Bastant, sobretot per la pols i, com sóc gran, m’amoïna el soroll, que n’hi ha hagut bastant.
Però ha quedat molt maca. A més l’han arreglada bastant al gust de la gent de la plaça. No volíem que l’enrajolessin tota ni que ens toquessin els arbres, ni l’aparcament soterrat. Pensa que aquests arbres els va plantar la sogra de la meva sogra, fa molts anys que estan plantats, però no estan ben cuidats.
Li manca res a la plaça?
Falten bancs, només n’hi ha quatre. Abans teníem uns bancs molt macos de pedra i hem demanat si com a mínim en poden col·locar un a cada costat de la font, que ara ha quedat una mica esquifida. Així, la plaça quedarà més maca.
I el 13 de juliol convidaran els treballadors de la Brigada Municipal.
Sí, farem la nostra inauguració! És que els treballadors s’han portat molt bé. Sempre han estat molt amables amb els veïns. Si havíem de passar, aturaven les obres, ens facilitaven l’accés a casa. Estem molt contents amb ells. No ens pensàvem que les obres acabarien per Festa Major, però s’hi van posar de ferm, han treballat moltíssim.
En aquesta plaça encara es manté l’esperit de poble, la fan petar...
Sí, ens coneixem tots, pràcticament tots som els de sempre. Estem molt units i fem rotllanes fora de casa l’un o l’altre per xerrar, sopem fora... Tenim “molt bon rollo” (riu). I ens ajudem. Jo correré per un veí si necessita res i sé que també ho faran per mi.
I per quina raó ja no volien el concurs d’arrossos?
Els primers anys estava molt bé, però ara ha crescut massa. A banda de la plaça també hi ha paelles als carrer Vinyoles, Sant Antoni, Xerric, Girona... S’hauria de limitar més el nombre de paelles participants, amb prou feines podem caminar. A més hi ha gent que és una mica marrana que deixa menjar, oli per terra; han de pensar que hi vivim i que no hem que suportar segons què. Abans ens tiràvem aigua després de dinar, avui tot menys aigua, i també tiren menjar.
Va ballar el Paga-li, Joan a la plaça de Barcelona?
No, no he ballat mai el Paga-li, Joan perquè el meu marit no el volia ballar. Un any o dos van fer el Paga-li, Joan aquí a la plaça de Barcelona i també al patí de La Unió Santcugatenca.
Però vostè és balladora!
Sí, jo he ballat molt amb el meu marit, ens havíem fet farts de ballar! Aquí mateix a la plaça havíem fet unes festes molt maques amb els veïns. Quan el meu marit va fer 80 anys vam fer un ball, una festa molt maca. Però quan ell va morir se’m va acabar el ball.
I què feien per Corpus?
Ui, per Corpus era preciós! Tota la plaça i els quatre carrers eren plens de flors. I al mig de la plaça posàvem una font com la que hi ha al Claustre del Monestir, però amb cireres i també fèiem ballar l’ou, que era una pilota de ping-pong (riu).
Qualsevol excusa era bona per muntar una moguda!
Sí, sempre! Per Sant Joan fèiem quatre fogueres, una a cada punta de la plaça. I aquí també es muntava la fira d’atraccions de Festa Major, era divertit i amb un soroll que no vegis; el darrer dia ens hi deixaven pujar gratis a tots els veïns. I avui hi ha qui es queixa per les campanes del Monestir! Si no vols sentir-les no vagis a viure prop d’una església!
La tradició del pessebre sí que continua viva.
Sí, primer, entre tots els veïns vam comprar unes figures petites, però com que se les enduien en vam comprar unes de més grans. Van desaparèixer dos bens, ens van decapitar el rei negre...I encara avui ens trenquen alguna peça, però nosaltres “duro” amb el pessebre. I també es manté la tradició de la festa de Sant Antoni, que és molt maca i sempre ha passat per aquí excepte aquest any per les obres.
Digui’m un record d’abans.
El silenci que hi havia i que era absolut. No t’ho creuràs, però podíem sentir el mar, els vaixells, el tren de Ripollet, els rossinyols, les granotes...
L’estanc de la plaça
L'estanc Sagalés, que va obrir les seves portes fa uns 80 anys, és l’únic comerç tradicional que queda a la plaça de Barcelona. Amb el temps van tancar tres adrogueries (Cal Masó, Can Tano i l’Spart), Cal Tartraner i Cal Cinto, on venien vi, un bar que alhora era barberia i Cal Bell, on feien matalassos. Una plaça, doncs, on hi havia hagut molta activitat comercial i que ara, amb la remodelació, potser es recuperarà.