José Guerrero, baixista del grup Hotel Cochambre.
Opinions sobre la festa Major
La història diu que nosaltres teníem un hotel i ens el van prendre. Era un hotel que no tenia cap estrella, només tenia escarabats. Tot i així, van venir a allotjar- se les estrelles de la cançó. I des que ens van treure l’hotel, toquem i cantem les cançons d’aquesta gent que es va venir a allotjar. Aquesta és la història que fem servir per explicar que cinc tios que estan sobre l’escenari toquin cançons més variades i més diverses del que et puguis imaginar.
Em pots presentar els membres d’Hotel Cochambre?
A la bateria tenim el Martí Soler, que és de Gavà. Tenim als teclats, guitarra espanyola i a la guitarra elèctrica en Diego Marín, que viu a Mataró. El guitarrista principal és en Joan Vila que és de Santa Perpètua de Mogoda. Jo, José Guerrero, que estic a Granollers, sóc el baixista. I en Benito Inglada, que és el cantant i el conserge de l’Hotel, va ser la persona que és va inventar Hotel Cochambre i viu a Vilassar. Estem tots desperdigats....
Quina relació teniu amb Sant Cugat?
Ja havíem vingut a tocar abans un parell de cops a la Festa Major, amb l’espectacle que tenim de Joaquin Sabina. Però des de l’any passat vam començar a tocar a La Carpa gràcies al Manel i, si no hi anem mensualment és perquè tenim altres compromisos i no podem, però ens van rebre molt bé. La relació ara cada cop és més estreta amb Sant Cugat.
Ens presentes la música d’Hotel Cochambre?
El que fem són versions. És un concert, però és alhora un show. Perquè el que
intentem és que la gent que surt de casa per veure’ns s’ho passi bé, trobi alguna cosa diferent i pugui fugir una miqueta dels problemes. Es un show interactiu, amb diàleg, humor... Intentem que la gent sigui molt partícip del que està passant a sobre de l’escenari. Aquest és el tret diferencial que sempre hem intentat. Ens imaginem el concert com si fos una novel·la: té un inici, un desenvolupament i una conclusió. Tot té un ritme.
Amb quina gira arribeu a Sant Cugat?
De fet, som tan originals i tan vagos que la gira sempre es diu igual: Cucaracha Tour. L’única cosa que fem és canviar el número que hi ha al darrera, que aquest any és el 2011: Cucaracha Tour 2011. Com que agradem molt, cada any fem força concerts, i això t’obliga també a estar constantment canviant les cançons, els gags, en fi, canviant-ho tot. Cada any anem buscant les cançons que encaixin amb el nostre show, intentant no repetir-ne del show anterior. Tot i que hi ha temes que no ens permeten treure’ls perquè ja són himnes del grup.
Per exemple?
El Soy un truan, soy un señor de Julio Iglesias. Aquesta és una cançó que no la pots treure. Això et dóna una idea de la varietat que podem arribar a tocar. Es tracta de què tothom tingui el seu tros de concert. Però encara que estiguis tocant una cançó enfocada per a un determinat grup de gent, sempre fem alguna cosa per integrar a la resta i així la pugui gaudir tothom.
Definiria la filosofia del grup amb el fet que sou capaços de cantar a Julio Iglesia i a Bob Esponja en un mateix concert?
Sí, sí, totalment. Són coses que se’ns acudeixen a damunt de l’escenari. Ho fas un cop, i veus com la gent reacciona. Surt.