Aquell corpus d'abans
Uns dies abans de la festa s’anava a buscar ginesta ben florida al bosc i hi anàvem amb un carro per no haver-ho de portar a coll. A vegades, fins i tot, s’hi anava en dues o tres colles perquè hi havia anys que n’hi havia molta, però d’altres n’hi havia poca i aleshores s’anava a buscar flors, roses a particulars. També hi havia colors que no es podien obtenir de flors i tenyien serradures. Aquesta era feina de Cal Cisteller.
Quan arribava el dia de Corpus, netejaven el carrer i marcaven al terra la dimensió de la catifa. Una vegada col·locats els motlles de fusta, s’anava omplint de flors o serradures del tema projectat. Si hi havia un artista o dibuixant al carrer, com per exemple, el meu germà Josep que en pau descansi, va fer durant tres o quatre anys un dibuix al principi o al mig del carrer de Valldoreix. També un fill de Cal Pila, un dissenyador de vestits de senyora, va ajudar a dissenyar alguna peça artística a la catifa.
Un cop feta, era molt bonic perquè la gent del poble i de fora anaven passant per la vorera per contemplar l’obra. Recordo que dos o tres que tenien màquines de sulfat, amb aigua fresca anaven mullant amb polvoritzador perquè no s’aixequessin les flors amb l’aire. Després de dues hores, ens canviàvem per contemplar la processó d’altres barris.
La llàstima ha estat que es perdés aquest costum, com per exemple ara passa a Sitges, on hi va gent d’arreu. Un cop s’acabava la processó, la feina que teníem per treure amb pales totes les flors de terra i portar-les en el femer de cada una de les cases per aprofitar-les per l’adob.
Més informació