Recordo que van venir guàrdies de salt de Barcelona però anaven molt mal orientats perquè els van dir que estaven a la carretera que anava de Gràcia a Manresa a un edifici gran. No tenien altra referència. Van veure l’edifici de Cal Quitèria i es van imaginar que aquell era l’ajuntament. Van començar a tirotejar la masia i els pobres tres germans van haver de sortir per les golfes amb llençols blancs perquè no els disparessin més. Llavors els van explicar on era l’ajuntament. Quan hi van arribar, van començar el tiroteig.
Es van col·locar a la seu de l’Institut de Cultura Infantil que se situava a un convent mig construït on hi havia la masia de Can Ganxet de la Riera. Des d’allà dominaven l’ajuntament. Més avall van venir uns altres guàrdies i van veure a la cansaladeria de Cal Juliana una bandera vermella, perquè, és clar, no sabien que quan es matava el porc es col·locava a la porta. També van començar a foguetejar-los, però la família va poder explicar-los que era un costum i que no era de cap partit polític.
Nosaltres érem petits, devia tenir uns vuit anys. Quan vam sentir els trets, el meu germà i jo vam voler sortir al carrer però els meus pares ens van portar a l’habitació del darrere on s’estava més segur.
Els guàrdies de salt van pujar a la casa de Cal Lleí des d’on dominaven el frontal de l’ajuntament fins que van foragitar el grup de persones que s’havien concentrat. Després, vam sortir tots al carrer i vam començar a conversar amb els veïns del que havia passat. Nosaltres, com que érem petits, no enteníem res.
El més trist va venir després. Van voler agafar tots els polítics d’esquerres de l’ajuntament. Va ser la primera vegada en aquest país que es van agafar presos polítics i es van traslladar als pavellons on es va fer l’exposició Internacional de Montjuïc, de l’any 29, i en el vaixell que estava en el port d’Uruguai en què estaven els de la Generalitat. Recordo que aquell dia a la tarda van venir a buscar el meu pare ja que havia estat el regidor de cultura. Com que estava al llit malalt de la grip, van tornar 4 dies més tard, cosa que vam agrair i van portar-lo als pavellons de Montjuïc. Recordo que una vegada ens hi van dur per veure’l i a una sala molt gran hi havia gent de Sant Cugat que visitaven els seus familiars. Allò va ser una mala experiència.
A la vida aquests records es mantenen però també un es pregunta, per què va passar? Al poc temps va esclatar la revolució del 18 de juliol i va ser pitjor. Però aquest fet històric el deixarem per una altra ocasió.
Més informació