Un dels usuaris de l'hort urbà. FOTO: A. Ribera

Gent Gran

L’últim reducte

En el municipi hi ha 23 horts urbans que donen serveu a un grup de persones jubilades i entitats locals, que a més dels beneficis de poder cultivar la terra, utilitzen aquest espai com a lloc de relació. A pocs mesos de finalitzar la llicència d'explotació, els usuaris demanen més instal·lacions com aquesta

Els propietaris d'espais particulars que cedeixin el seu solar podran sol·licitar una bonificació de l'IBI FOTO: A. Ribera
Els hortelans disfruten de les seves collites. FOTO: A. Ribera
Sant Cugat conserva un dels últims reductes de la seva esplendor pagesa, que el caracteritzà com a municipi fins a mitjans segle passat. Una parcel·la de 3.193 m2 forma l’únic hort urbà de la ciutat. Les hortes, dividides en 23 terres de cultiu, són a tocar de la masia de Can Rabella, al Turó de Can Mates. Aquests petits camps, dels quals tenen cura un grup d’adjudicataris, produeixen durant tot l’any hortalisses de temporada i només un fruit, la maduixa, ja que està prohibit plantar-hi arbres. A més d’aquest espai de conreu, l’hort disposa d’una zona comuna, on hi ha una pèrgola i on els hortolans celebren dinars i reforcen els seus vincles. “La complicitat entre nosaltres és molt important, hi ha un traspàs de l’experiència dels que en sabien cap als que no”, explica d’aquesta experiència el secretari de l’Associació d’Hortolans del Parc del Turó de Can Mates, Francesc Serra, que afegeix que individualment el projecte aporta molts avantatges. “Hem après i gaudit del cicle de plantar, tenir cura, veure créixer i assaborir els productes de la terra. Veus tot el procés i l’experimentes”. Igual que la resta dels 22 adjudicataris, aquests podrien significar els darrers mesos en què la Serra disfruti del seu conreu. El mes de setembre finalitzen les llicències d’ocupació dels horts, que tenen una vigència màxima de quatre anys. Ara, l’Ajuntament, propietari de les hortes, es troba en el període de redacció de les noves adjudicacions, que es licitaran en mig any més, per la qual cosa encara es desconeixen les normes que regiran les noves adjudicacions, i els actuals adjudicataris no saben si podran continuar tenint hort o hauran de tornar a optar al concurs per aconseguir un tros de terreny on conrear. Ara com ara, els particulars són els adjudicataris més nombrosos, encara que hi ha dues entitats que disposen de plantació. La secció dels JJ (Joves Jubilats) de l’Ateneu Santcugatenc i l’Associació Trastorns Ansietat Grups Ajuda Mútua (ATAGAM) disposen de terrenys de cultiu. A més de la condició de no comercialitzar el que es produeix, per adjudicar-se un hort s’ha de ser jubilat, major de 65 anys o una entitat o grup ciutadà que utilitzi la infraestructura amb finalitats de caire pedagògic, terapèutic o social. “La terra original d’aquella Masia era argila i quan es va fer l’hort es va abocar sauló, per poder-lo cultivar, i s’ha hagut d’adobar”, diu el coordinador del grup dels JJ dels horts, Antoni Noguera. Vuit persones d’aquesta associació participen compartint horta.

Cap a la plena ecologia
Els estatuts de l’Associació preveuen que la plantació es faci sota criteris d’aprofitament de recursos i de respecte al medi ambient. Per això, de totes les parcel·les, 22 utilitzen el sistema gota a gota i disposen de compostadors, on es tracten restes orgàniques de la mateixa horta per després adobar la terra. Tot i aquests avenços, l’assignatura pendent és encara l’ús de productes químics per combatre plagues i bacteris. “Els de la vella escola estan acostumats a pensar que els productes químics són el que va més bé”, reconeix Serra, que admet que ara estan treballant per adoptar bones pràctiques i sosté que “ho estem aconseguit parcialment”. Aquest és el cas de l’horta dels JJ. Noguera assevera en aquest sentit que “nosaltres vam començar a aportar la no-utilització dels químics, tot ho fem amb adobs naturals”.

La necessitat de més horts urbans
“Estem animant a l’Ajuntament que reprodueixi els horts en altres llocs del municipi, perquè hi ha desequilibri entre oferta i demanda”, explica el representat de l’associació d’horts. A la petició se suma l’exalcalde de Sant Cugat, Àngel Casas, usuari que ha elaborat un estudi perquè s’augmenti el nombre d’horts. El document es presentarà pròximament a l’Ajuntament i té la voluntat d’obtenir el suport de tots els grups polítics perquè sigui una realitat. La proposta de Casas recull que es faci un hort urbà a l’any durant els pròxims sis anys aprofitant les 253 hectàrees de zones ajardinades que hi ha al municipi i imitant el mateix concepte que ja funciona a Can Mates. “Unes 300 famílies podrien gaudir de l’hort” apunta l’exalcalde, que avala, com recull el seu estudi que “un hort absorbeix 25 vegades més de CO2 que la gespa perquè la planta ha de fer més esforç en la producció dels seus fruits”. Més quantitat d’horts possibilitaria obrir a tots els col·lectius l’adjudicació d’horts i facilitaria que els actuals adjudicataris continuessin tenint-ne, com sosté Casas. L’Ajuntament no descarta aquest extrem, segons han explicat fonts consistorials, que han indicat que, si es fan, es preveuen a l’àmbit de Can Mates. Per veure’n la viabilitat, l’executiu local està valorant la construcció d’aquest servei en funció de la demanda d’aquells que s’apuntin per adjudicar-se un hort durant el setembre. De moment la JJ tornaran a optar al concurs. “Entenc que la gent que demana una parcel·la en té ganes, però la gent que s’ha passat quatre anys mimant, femant i cultivant-ne una, de cop i volta es veuran sense res?”, es pregunta Noguera.