L'aiguat de 1962
Aquests dies entre les ràdios, televisions i diaris ens han bombardejat amb les informacions de l’aiguat que avui compleix 50 anys
Eren les 10 del matí del dia següent als aiguats, que van afectar tot el Vallès, sobretot Terrassa i Rubí, quan ens vam assabentar de què havia passat. Tenia un oncle que cultivava una sèrie d’hortalisses arran de la riera que venia de Rubí. Aleshores el meu oncle va venir i em va informar de tot el que havia vist. A part de l’aigua que baixava, hi passaven troncs, trossos de finestra de fusta, i el pitjor, molts morts. És a dir, un espectacle dantesc.
Vaig quedar parat i em vaig preguntar: com ha pogut passar això? Rubí va tenir molta immigració i aquesta gent necessitava un lloc per viure i es va començar a poblar la zona de la riera. Les construccions eren molt simples i se les feien ells mateixos, per la qual cosa els materials no eren molt consistents. Jo hi tenia un amic amb el qual havíem passat molts anys de joventut junts, l’Andreu Soronelles. Durant aquells dies va sortir per tots els mitjans de comunicació perquè li va passar un cas molt singular. Ell vivia a una d’aquestes cases de la riera de les Arenes juntament amb la seva muller i el seu fill d’uns 12 o 13 anys. Quan vaig conèixer els fets, vaig córrer cap a Rubí.
Vaig veure les destrosses a fàbriques, cases, tallers, semblava que hagués passat un huracà. No vaig veure la casa del meu amic, havia desaparegut amb l’aiguat. Quan el vaig trobar ens vam abraçar i de seguida em va explicar la seva tragèdia. Quan va arribar l’aigua, la casa es va destrossar ràpidament i la seva muller va anar riu avall, de la mateixa manera, el seu fill va desaparèixer cridant al seu pare que l’ajudés però l’Andreu no va poder fer res. Ell va anar nedant com podia fins que es va poder agafar a unes mates a vora el camp de futbol i va poder sortir però amb unes condicions molt lamentables, nu de pèl a pèl.
El primer que va fer va ser anar a l’estació perquè l’ajudessin. I, doncs, ell va anar a buscar a la seva família als dipòsits però no va ser fins després de dos dies que no va trobar el seu fill, però ni rastre de la seva dona. Vaig anar al cementiri i el que vaig veure allà no se m’esborrarà de la ment. Una pila de morts nus, amb els braços torçats, ...és difícil d’explicar. Ell estava molt preocupat perquè no van trobar la dona.
Aquest aiguat a Rubí, Terrassa i altres poblacions del Vallès va ser devastador. Segons les dades públiques van ser 600 els morts però crec que en van passar del miler ja que n’hi havia de no censats. El meu amic Andreu, mica en mica va anar recuperant la seva vida. Va tenir la sort de tornar a formar una nova família. Es va tornar a casar i va tenir fills i li van donar una casa. Jo el recordaré sempre.
Més informació