Actualment la forma de tractar els cereals és totalment diferent. Avui dia hi ha una maquinària tan perfecta que la mateixa sega ja bat

Gent Gran

Més sobre els cereals a Sant Cugat

La sembra de cereals a Sant Cugat en els anys 50-60 del segle xx prenia una forma totalment diferent a l&#8217;actual<strong><br /> </strong>

Tomàs Grau, escriptor
Un cop sembrats els camps, i apilat amb garberes, s’esperava al juliol per fer les batudes, moment en què no hi havia gaire feina al camp. Per dur-ho a terme, es necessitava gent amb molta experiència perquè era molt laboriós.

Recordo que anàvem al camp ben aviat al matí, encara era fosc, a transportar les garbes a l’era. Des de d’alt del carro les tiràvem a l’era i qui les recollia, amb un falçó, les anava tallant les lligadures del mateix sembrat. Un cop transportades, venien els que feien l’estesa de la batuda. Aquests havien de fer un cercle d’una forma que el cul del sembrat es posava a la banda de fora i l’espiga a la de dins. Això ho feien perquè el gra no s’escampés en el moment en el qual el bestiar ho trinxés. La batuda tenia diverses feines. Primer, el bestiar de peu rodó anava donant voltes amb un home al mig amb una corda perquè anés voltant. Quan arribava a mig matí, hi passaven corrons de pedra per acabar-ho d’aixafar. N’hi havia qui preferien passar-hi els trills que estaven formats per uns ganivets.

Amb tot això, a les 12 del migdia arribava l’aire de la marinada i era moment de ventar el cereal. És a dir, s’agafaven les forques amb diverses pues i tiraven el gra enlaire en la direcció contrària al vent. Si els ventadors havien estat hàbils, quedava tot bastant net. Després, la palla s’anava enretirant i l’anaven apilant.

N’hi havia qui el gra l’abocava en graners si era de la mateixa masia de l’era, altres amb sacs, etc. Cada masia tenia uns habitacles quadrats on deixaven el gra; els graners. A partir d’aquí, arribava la feina d’elaborar el paller. Plantaven un tronc de pi, d’uns 5 metres d’alçada, i anaven construint el paller al seu voltant. Un cop llest, hi col·locaven terra a dalt del paller perquè la pluja no entrés quan plogués.

N’hi havia qui col·locaven barrets, esclop, una sabata, etc. a dalt del pal per fer broma. Quan arribava la tardor, aquests pallers tan ben fets, quedaven en forma de bolet perquè s’anava traient la palla d’abaix a sota i quedava la part de dalt intacta i quedava com un bolet.

Actualment la forma de tractar els cereals és totalment diferent. Avui dia hi ha una maquinària tan perfecta que la mateixa que sega ja bat. Aquesta té un tub que va al remolc d’un tractor situat al costat de la màquina i el qual tragina el blat, i la palla la va deixant al darrere. Després unes altres màquines l’aniran recollint i fent bales de palla, abans es feien quadrades, mentre que avui, es fan rodones.