Poblament i repoblament del Vallès en el segle X

Com ja he explicat en altres ocasions, les referències del segle X pel que fa al poblament i repoblament de la comarca del Vallès són simples conjectures, ja que partint del cartulari de Sant Cugat aquest sols ens aporta referències dels moviments de propietaris i poca cosa més

23.08.2013 04.00 h.

Tomàs Grau, escriptor

Segons fa constar Xavier Bou en un escrit als Estudis santcugatencs, la població vallesana, amb les ràtzies moresques del segle IX, no abandonà del tot la comarca, ja que sols afectà les classes més representatives. Però la majoria dels cultivadors es refugiaren a les muntanyes més properes de Sant Llorenç del Munt, al Montseny i a la vall de l’Alt Tordera, ja que aquestes ràtzies tenien poca durada en la seva permanència.

Quant a la repoblació, es reberen gent de les comarques del nord i de les valls pirinenques; una de les més abundants fou la de la vall de Sant Joan de les Abadesses. Així ho demostren Manel Mundó i Gaspar Feliu en les actes de consagració de l’església de Parets el 904, i de la Roca i l’Ametlla el 932, on els noms de persona que hi figuren coincideixen amb els de la vall de Sant Joan, que accepten la senyoria d’aquest monestir.

En Bonnanssie també troba en l’antroponímia un punt de referència per demostrar el trasbals de població que va existir del nord vers el sud, on aquests trobaren un clima més suau per als seus cultius i per a la proliferació dels ramats.

Com ja he comentat més amunt, només podem fer conjectures sobre aquest tema, ja que les referències no ens permeten efectuar-ne una afirmació prou completa. Solament es conserven vint-i-dues escriptures del cartulari d’abans del 950, però no serà igual a la segona meitat d’aquest segle, temps en què es fan mencions d’un procés d’expansió en la població, de “posades en explotació” de moltes terres (s’entén que eren per cultivar), tal com es reflecteix en el cartulari amb el moviment de les propietats del nostre Monestir.