Tot i que la femella presenta una coloració més discreta, el mascle destaca pel color blavós del cap i verdós a la base de la cua. El seu cant és fort i melodiós i s’alimenta de gra. El trobarem durant tot l’any lligat a ambients forestals poc densos i ben adaptat als parcs urbans, tot i que a l’hivern l’observarem en major nombre ja que als individus locals s’hi sumen els del nord-est d’Europa que vénen a casa nostra a passar les èpoques més fredes de l’any. D’aquí prové el refrany “si veieu un pinsà, fred farà”.
