Impostos: obligació o compromís social?
Sembla un contrasentit buscar una lògica de voluntariat a un concepte que en la seva denominació incorpora la idea d’imposició
A mesura que els governs veuen reduïts els seus ingressos i augmenten les despeses, busquen noves fonts de finançament en els impostos sobre el consum. Però es generen també més incentius per evitar aquestes càrregues. Amb IVA o sense IVA? És un clàssic que també cada cop és més actual.
El cert és que tot fa suposar que les dificultats per fer efectives les obligacions fiscals lligades a grans empreses i corporacions de caràcter transnacional s’aniran fent més grans si no s’encara el tema.
Es parla molt de canviar aquest estat de les coses, però el que circulen són capitals i no impostos. Aquest escenari no ajuda que la gent tingui ganes de pagar impostos quan constata que la llei s’aplica amb tot rigor a ciutadans i autònoms però que les capacitats d’obligar els més poderosos a pagar no tenen la mateixa rigidesa.
Treball informal, economia submergida, mercat negre, etc. i no pagar impostos tot va junt. Viure en comú vol dir assumir responsablement el que comporta, i comprometre’ns amb els altres.