Tengo ganas de ti
És possible que molts espectadors, després de veure <em>Tengo ganas de ti</em>, surtin francament irritats del cinema, amb la sensació que els han pispat dues hores de la seva vida de manera inútil
El producte –costa dir-ne film– és un encadellat d’escenes i situacions a major glòria dels pectorals i dels músculs del protagonista, que, per tal de poder lluir la carona davant la càmera, es passeja en moto sense casc per Barcelona.
Sobta, per altra banda, un metratge tan llarg per a una història tan curta –curta en tots els sentits– atès que cada cop que penses que per fi ja s’acaba torna a començar i taral·leges mentalment la cançó de Raimon. Per a amants incondicionals de la fotonovel·la.