Alisa Ozhogina: "El pes no et fa ni ser maco, ni més guapo, ni millor persona"

Alisa Ozhogina és una de les grans veus de la natació artística actual. Medallista olímpica amb el bronze als Jocs Olímpics de París, triple bronze mundial i peça clau de la nova generació de la selecció espanyola, la seva trajectòria esportiva va de la mà d'un discurs valent, conscient i profundament humà. En un esport estètic, extremadament exigent i històricament marcat per una forta pressió corporal, Ozhogina parla clar: la salut i la persona han d'estar sempre per davant del pes, la bàscula o la imatge.

La seva participació en el debat "Cos, rendiment i alimentació: on és l'equilibri?", organitzat per SantCugatCreix, s'emmarca dins del programa europeu SPEED, que té com a objectiu convertir l'esport en una eina de prevenció dels trastorns i les conductes alimentàries. I no és casualitat. Ozhogina no només competeix al màxim nivell, sinó reflexiona, qüestiona i obre camins perquè les futures generacions ho facin en entorns més sans.

Nutrició sense obsessions

La natació artística és un esport estètic, altament exigent i practicat majoritàriament per dones. "Passem la vida en banyador i, a sobre, se'ns demana que siguem el més similars possibles", explica. En aquest context, la nutrició esdevé un tema delicat però clau. Per a Ozhogina, l'equilibri no és la restricció, sinó el sentit comú: "Menjar de tot, però amb cap, per poder rendir".

Recorda amb especial èmfasi un missatge de la seleccionadora, Andrea Fuentes, que ha marcat un abans i un després dins l'equip: "No fa falta tenir un pes ni una alçada concreta per ser campiones olímpiques. El que importa és tenir força, resistència i capacitat de saltar el més alt possible. El pes ens és igual. Menjar bé, menjar sa, però sobretot menjar amb cap".

Aquest canvi de mirada no ha estat casual. "A l'equip s'ha treballat molt per fomentar una relació més sana amb l'alimentació, i estem intentant que això també arribi a les categories inferiors i als clubs", explica. Ozhogina alerta que una mala gestió d'aquests temes en edats primerenques pot deixar "seqüeles per a tota la vida", i reconeix que la societat tampoc sempre ajuda. "És una lluita constant".

El seu missatge a joves esportistes que viuen obsessionats amb el menjar és clar i contundent: "Ets més important tu que un plat de menjar." Convida a pensar en la persona abans que en el cos i a imaginar quin model voldríem per als nostres fills: "Cuida el teu cos, sí, però cuida't sobretot a tu".

Parlar dels trastorns alimentaris per poder-los combatre

Ozhogina assenyala també que parlar obertament dels trastorns alimentaris és fonamental. "És molt més important del que creiem, tot i que és dur dir en veu alta 'soc bulímica'. Són paraules fortes, impacten". Però insisteix que tothom té els seus propis fantasmes: "Uns són addictes a unes coses, altres a unes altres. Som persones, i passa molt més sovint del que pensem". El silenci, diu, només camufla el problema. La paraula, en canvi, pot salvar.

D'altra banda, segons la medallista olímpica, l'entorn és determinant, i és que destaca "la importància de la família i de l'educació nutricional des de petits". Davant d'un possible cas, ho té clar: "no jutjar, no pressionar i no forçar". "Si una persona no es vol curar, no la pots obligar. El primer pas és ajudar-la a voler curar-se", sentencia.

Evitar comentaris sobre el cos, treure pressió i oferir suport real. "És igual el que pesis o el que mesuris. El que importa és que siguis feliç". I deixa una imatge potent: "El dia que un infant es pugui menjar una xocolatina sense prejudicis, estarà fent un dels passos més grans de la seva vida, encara que no ho sembli".

Contra la pressió corporal i els comentaris feridors

Als infants i joves que pateixen pressió pel seu cos, els demana que pensin en ells mateixos. "El pes no et fa ni més maco, ni més guapo, ni millor persona". Cita l'exemple de la jugadora de la selecció espanyola de waterpolo Paula Leitón, que ha alçat la veu contra la gordofòbia i ha après a fer relliscar els comentaris. "Aquests comentaris neixen de l'odi, l'enveja o la frustració. No s'ha de deixar que ens afectin. Cal buscar amor propi i demanar ajuda".

Les xarxes tampoc ho posen fàcil. "Són molt polaritzades", diu. Explica com, buscant inspiració, es va crear un vision board de salut i només li apareixien fruites i gimnàs. "Això per mi no és salut. Salut és equilibri: menjar coses sanes i d'altres que no tant, i sentir-te bé amb tu mateixa". "Un tros de xocolata no canvia res a la bàscula", afegeix.

Un futur amb fam de medalles

L'equip espanyol va arribar a París després d'un procés duríssim, amb molta competència interna i sacrificis invisibles. "Ha estat un camí molt sofert. Hi ha companyes que han patit molt i que no han pogut ser-hi". El bronze va ser la cirereta del pastís: "Anàvem a medalla, i aconseguir-la és un orgull immens. A partir d'avui puc dir que soc medallista olímpica".

Tot i això, lamenta que alguns conflictes amb la federació tinguessin més ressò mediàtic que la mateixa medalla: "La premsa esportiva hauria de posar el focus en els èxits, en l'orgull de representar un país. Les paraules poden fer molt de mal".

Comptar amb Andrea Fuentes com a seleccionadora és, segons Ozhogina, un luxe. Acompanyada també per referents com Ona Carbonell o Gemma Mengual, l'equip viu un moment creatiu i ambiciós. "Tenim idees, tenim talent i tenim gana de medalles. Guanyar a Rússia cada cop és més a prop". Els resultats ja ho demostren: tres bronzes mundials, retallant distàncies amb potències com la Xina, i tres ors en proves individuals. "Millor així, pas a pas. L'any vinent, més".

Quan pensa en el futur, Ozhogina no parla de pòdiums. "M'agradaria que em recordessin com una persona amb bon cor, sincera, oberta, riallera i diferent. No només com una bona esportista, sinó com una bona persona".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.