Anna Corbella: “La Barcelona World Race és una competició contra tu mateixa”
A partir del 31 de desembre iniciarà aquesta competició a Barcelona, que fa la volta al món amb una embarcació Imoca 60, i que ja la va fer fa quatre anys
Van recórrer 24.000 milles, amb 102 dies, 19 hores i 17 minuts. La regatista hi tornarà a participar amb l’embarcació Gaes Centros Auditivos, i vol acabar amb menys de tres mesos. S’ha tret l’apèndix per participar-hi. Corbella va oferir una xerrada molt interessant a l’Aula d’Extenció Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat, el dimarts 25 de novembre. És veterinària.
Prop de 200 persones de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat han assistit a la seva xerrada. Tot un èxit.
És interessant veure que les meves conferències interessen a tot tipus de públics. He anat a fer xerrades a escoles i els nens també t’escolten de la mateixa manera. Intento que siguin amenes i així interessen a tothom.
Falta gairebé un mes perquè comenci la tercera edició de la Barcelona World Race. Serà la seva segona participació.
Anem de bòlit. Tenim molta feina. No només a preparar l’embarcació, sinó, sobretot, a atendre compromisos amb mitjans de comunicació, presentacions, patrocinadors... I la família, tothom vol acomiadar-se de mi. Tot això fa que, encara que estiguis o vulguis estar tranquil·la, acabes nerviosa. Tampoc n’hi ha per tant! Que només me’n vaig tres mesos, que no és res! L’entorn et genera més nervis que no pas el repte en si mateix.
Com és la Barcelona World Race?
És una regata apassionant. Poder-la fer és un privilegi perquè hi ha molta gent que somia a fer-la tota la seva vida i no la pot fer. La part dolenta és que és una regata llarga i que pot arribar a ser dura. Al final, passi el que passi, sempre és una bona experiència, però d’entrada sabem que tindrem moments difícils.
Què és el pitjor d’aquesta competició?
No saps mai què serà el pitjor. El que sí que sé, i d’entrada, és que és molt llarga. Són molts dies i es fa difícil. Quan ja fa 40 dies que navegues i te’n falten 60, trobes a faltar de tot i encara no has arribat a la meitat del recorregut. I, sobrepassar aquest moment, psicològicament, és difícil. Has de fer l’esforç de no pensar en aquestes coses i fixar-te objectius a curt termini. Sobretot jo, que m’enyoro molt. Un recurs molt bo és llegir. M’ajuda a evadir-me, a relaxar la ment. Porto un llibre electrònic.
I com es manté aquesta positivitat d’estat d’ànim?
El fet d’anar dues persones al vaixell ajuda molt. I, sobretot, si vas amb una persona que és positiva, com ho és el Gerard Marín. Sempre veu el més positiu de tot i, això, ajuda molt. Surto sabent on vaig i el que em trobaré. Em trec del cap els pensaments de terra: el menjar, els amics, la família... Intentes pensar-ho amb distància, no recrear-te en aquests pensaments perquè, si no, ho passes malament.
Tot l’equip que els envolta tenen un paper fonamental.
Sí. Al final és un esport supermecànic. El Gerard i jo navegarem el millor que puguem, però tindrem molts problemes tècnics. El més important és tenir avaries “solucionables” i aquesta és la part de l’equip tècnic que han de treballar. Les avaries greus que t’obliguen a retirar-te de la regata són les que els mecànics han de descartar d’entrada. Els timons, el pal i la quilla són tres coses que no es poden trencar de cap manera. La resta ho hem de poder solucionar, com sigui, nosaltres dos.
Com afronta la Barcelona World Race: com una competició o com una aventura?
Comença com una competició i sóc conscient que acabarà sent una aventura. Normalment, em passa el mateix amb totes les regates. Comences mirant la resta d’embarcacions i acabes lluitant contra tu mateix i contra els problemes que tens. És una competició contra tu mateix, sobretot, a mesura que avancen els dies.
Diu que la seva embarcació és com un Fórmula 1.
Ho és. És una embarcació molt ràpida i exigent físicament i mentalment. La tecnologia és com un Fórmula 1.
El seu patrocinador, Gaes Centro Auditivos, en farà un documental i tinc entès que vol escriure un llibre.
Del documental sobre aquesta edició s’encarreguen els de Gaes. Portem un munt de càmeres i gravem moltíssim. I el llibre és un deute pendent que tinc. No en sé, d’escriure, però vull fer-ho jo. Em falta el moment per fer-ho. Tinc moltes coses escrites, però desordenades.
Com es defineix?
Pel que diuen de mi, sóc extremadament tossuda. Quan se’m fica una cosa al cap, costa molt que em facin canviar d’opinió. I aquesta tossuderia de vegades és bona i de vegades dolenta. Crec que també sóc una persona positiva, no molt sociable. Tinc pocs i molt bons amics. No m’agrada parlar gaire. Sóc més aviat una persona tímida.
Després de passar-se tres mesos al mar, quan torna, com veu el món i l’ésser humà?
De seguida et tornes a intoxicar de les coses habituals del que hi ha a al continent. Al final, per molt que navegui, he passat molts més dies a terra que al mar. Sóc una persona normal, però sí que és veritat que al moment de tornar valores moltes coses i tens ganes de fer moltes coses que abans ho passaves per alt. He après a donar valor a les coses. Sobretot, et fa valorar la gent que no té res i que en la seva vida ho tindrà. I et fa pensar que estem molt bé, que no ens podem queixar.
En tot aquest temps que fa que navega haurà vist perillar la vida de debò.
El mateix que l’he vist perillar a l’autopista. Sí que hi ha moments que penses que si caic a l’aigua em moriré, però també et pot passar a la carretera. No tinc consciència que estigui arriscant la meva vida. Veig que m’estic posant en un lloc perillós, però que controlo, que sé quins són els límits i que sé tenir precaucions. I això em dóna molta més seguretat que l’autopista, que hi ha coses que no controlo i que fa una mica més de por. Jo he passat més por a terra que al vaixell.
Si hagués de triar entre viure a terra o al mar, amb què es quedaria?
Si hi hagués una embarcació gegant en què poguessin cabre tots els meus amics i la família, em quedaria amb el mar. [Riu] Però com que això no existeix, em quedo a terra. Sóc molt feliç a terra i aquesta sensació de natura i repte que busco també la puc trobar. No podria viure tota la meva vida en una embarcació sola fent voltes al món. Necessito també estar a terra.