Cristina Pujol va participar en els Jocs Olímpics de Tòquio. FOTO: Artur Ribera

Esports

Cristina Pujol: “El meu somni és classificar-me pels Jocs Olímpícs del 2020 a Tòquio”

Amb només 21 anys ja és la novena millor regatista del món en la Classe Europa. Va estrenar-se en la vela als 9 anys i l’evolució ha estat impressionant

Després de competir en la Classe Optimist i Europa, ara ho farà en la de 470, en una nova etapa professional i en una modalitat que sí que és olímpica. La santcugatenca està becada per la Federació Catalana i Espanyola de Vela i s’entrena al Barcelona International Sailing Centre, el centre d’alt rendiment català de vela.

Quan deixi l’esport d’elit, Pujol li agradaria muntar alguna activitat que estigués relacionada amb la vela, la seva gran passió. Treballa a l’empresa Touchland, a Esade-Creàpolis. Ha estudiat un grau de màrqueting superior i té previst estudiar Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a distància. El seu web oficial és www.cristinapujol.jimdo.com.

Va començar a navegar amb 9 anys pel seu avi...
El meu avi tenia i té un veler gran a Port d’Aro (Platja d’Aro) i sortia a navegar amb ell i la família. A l’estiu feien cursos de vela perquè els nens i nenes aprenguessin a navegar i m’hi van apuntar, amb 9 anys. Als 11 anys em van proposar de navegar tot l’any, d’estar a l’equip de regates i competir. I ho vaig fer.

Va començar practicant dos esports: la vela i l’handbol.
A banda de la vela, també jugava a handbol amb la meva escola, el Ferran i Clua de Valldoreix, on vaig jugar uns anys. Però va arribar un moment que vaig haver de triar un dels dos esports. I em vaig quedar amb la vela.

Des que va començar fins ara, quina ha estat la seva evolució com a esportista?
Vaig començar a destacar quan vaig deixar la modalitat d’Optimist (de 9 a 14 anys) i vaig passar a la Classe Europa (de 14 a 21 anys). Ara, acabo de començar en una nova disciplina, que és el 470. Sempre he anat evolucionant. Aquest 2014 he aconseguit resultats molt bons: novena al Campionat del Món; tercera amb la selecció espanyola a la Nations Cup; campiona de Catalunya i d’Espanya, i primera al rànquing espanyol.

De tots aquests anys, amb quin moment es queda?
Amb la satisfacció d’haver acomplert els meus objectius, amb un bon treball al darrere. La part negativa és que no tens una vida normal d’una noia de 21 anys. Tinc pocs amics, però els que tinc són molt amics. Potser durant mesos no ens veiem, però sempre estan allà. O tenir menys descans, que de vegades el necessites.

Com és un dia de Cristina Pujol?
Surto a les vuit del matí per anar a treballar, dino amb mitja hora, surto a navegar i vaig al gimnàs. Arribo a casa a les nou de la nit. Són un munt d’hores. Fer tot això perquè vols quedar entre les deu primeres del món i aconseguir-ho, i veure que el teu esforç ha valgut la pena, és amb el que em quedo.

Quan entrena està sola. Com viu aquests moments?
No tots els dies són perfectes, i l’estat d’ànim, de vegades, és més fluix. Però aquell dia no deixaré d’entrenar per això. Navegar, sortir a l’aigua, a la mar, m’ajuda a desconnectar del dia a dia. Gaudeixo moltíssim. Quan estic a l’aigua, estic concentrada i no tinc temps de pensar en tot això.

Ho té molt clar. Vol classificar-se pels Jocs Olímpics del 2020 a Tòquio.
Aquest és el meu objectiu. Anar als Jocs Olímpics és el meu somni. Però encara queden molts anys... Anar als Jocs ho veig possible si tinc algun patrocinador. Si no, és quasi bé impossible. M’agradaria fer medalla, tot i que sóc conscient que és difícil. He d’entrenar moltíssim. Si l’any té 365 dies, un mínim de 250 me’ls he de passar navegant.

La vela és un esport car i no té patrocinadors. Com s’ho fa?
Sí, és un esport molt car. He de tenir dos vaixells, i pagar el material, els transports dels vaixells, les inscripcions a les competicions... Fins ara, els pares m’han ajudat moltíssim, però ara m’ho estic pagant jo. Alguna vegada he tingut algun suport econòmic de les federacions, del meu club, el Port d’Aro, i d’algun patrocinador. L’ideal és tenir un patricinador fix que sempre et doni suport, i que jo pugui representar la marca, ser la seva imatge. En la Classe Olímpica, en quatre anys et pots arribar a gastar 300.000 euros. Necessito un patrocinador.

És perillós, la vela?
Sí que ho és. Fa un any un home va morir a la Copa Amèrica de vela. De petita em vaig quedar enganxada amb una corda als peus sota l’aigua després de bolcar amb el vaixell. És el mar, no és un poliesportiu... Onades grans, vent fort, tempesta... Però això no ho has de pensar, has de gaudir del que fas. La majoria de vegades surto a entrenar sola. Fa una mica de respecte. I a l’hivern a les sis ja és fosc... Quan surto a la mar, sempre aviso els meus pares i el meu nòvio.

Quina cultura de l’art de navegar té el nostre país, Catalunya?
Ara, cada dos per tres, conec algú que navega. Potser, ara conec més gent que navega que no que jugui a tennis, i no és gent del món de la vela. A Catalunya, la vela ha evolucionat molt. A Espanya, on hi ha més vela és a Catalunya. A Europa, Catalunya està entre els cinc primers països, per darrere de França, Dinamarca, Suècia i Anglaterra.

Catalunya és un bon lloc per practicar la vela.
Sí que ho és, sobretot perquè a l’estiu sempre hi ha uns vents tèrmics que s’originen per la calor, i a l’hivern, on navego jo –a Barcelona o Port d’Aro– sempre tenim vent i onades. El mar Mediterrani és per a mi el millor mar per navegar. He navegat a l’Oceà Atlàntic i al Mar Bàltic i, pel clima, el color i el vent, el millor lloc és el Mediterrani. Hi ha molta gent estrangera que ve expressament a entrenar a Barcelona.

A Catalunya, quin és el millor lloc per entrenar?
A mi m’agrada molt la Costa Brava, on sempre hi ha la tramuntana o el garbí. Barcelona també és un molt bon lloc per navegar.

El mar està contaminat?
A Barcelona l’aigua està molt bruta durant tot l’any i, fins i tot, de vegades fa mala olor. És desagradable. A Platja d’Aro això no passa. Es veu més contaminació en els mesos d’estiu, que és quan la gent va a la platja. I es nota bastant. La gent hauria de ser més conscient.

I quin és el millor lloc per competir fora de Catalunya?
A la Rochelle (França), on al juliol vaig ser novena al Campionat del Món. És un dels llocs per excel·ència de la vela. A França la vela és molt important, com aquí pot ser el bàsquet. Allà hi ha molta gent que té un vaixell de vela. És un lloc espectacular per navegar. Totes les fàbriques i nàutiques de vaixells de tot el món estan allà. Un bon lloc per competir també és el Lago di Garda (Itàlia), on sempre hi ha vent.