Domingo (CH Sant Cugat): “La clau d’aquest èxit és que som un grup d’amics, una família"

El masculí del Club Handbol Sant Cugat ha fet història, després de guanyar per primera vegada les fases d’ascens. És la 3a vegada que el club competeix en les fases d’ascens, i amb les victòries davant el Balonmano Gáldar i el Balonmano Zamora i l’empat contra el Cajasur CBM, van sortir vencedors. Parlem amb Arnau Domingo (29 anys), capità de l’equip i extrem esquerre.

Què representa haver guanyat les fases d'ascens?

Representa un somni fet realitat, ja que realment és una fita que teníem al cap; un objectiu, però, que vèiem molt lluny i inaccessible. Encara estem acabant d'assimilar i de creure'ns-ho. És una fita històrica per nosaltres individualment i pel club.

S'ho esperaven?

Suposo que cadascú deu tenir la seva opinió. Jo personalment no m'ho esperava. Confiava que lluitaríem en tot moment, que competiríem, però com que ja se'ns havia negat els 2 darrers anys, semblava que aquesta era la tendència. Tot i això, tenia confiança cega amb nosaltres, però no m'ho esperava, la veritat.

“Va haver molta emoció continguda, i amb el xiulet final de l’àrbitre, es van desbordar els sentiments”

És la primera vegada que arribaven a l'última jornada depenent de vostès mateixos!

Havíem arribat a l'última jornada amb opcions a Alacant (les fases del 2022/2023), però no depeníem de nosaltres mateixos, sinó de guanyar i que l'Agustinos Alicante perdés. Així que vam viure una nit especial dissabte, sabent que si l'endemà fèiem bé les coses, acabaríem sent campions. És una sensació que mai havíem viscut i va ser especial.

Es van veure moltes llàgrimes un cop l'àrbitre va xiular el final...

Molta emoció continguda. Vam tenir la sort de tenir un final tranquil, sense que fos a cara o creu, i els últims 5 minuts de partit ja ho vam començar a creure. El temps avançava i vèiem que els rivals no eren capaços de remuntar-nos i ho vam anar assimilant i entenent tot el que significava. Va ser molt emocionat, molts jugadors ja van començar a plorar a la banqueta abans del xiulet final, i quan va acabar el partit, es van desbordar els sentiments.

Quines han estat les claus d'aquest èxit?

Hi ha una cosa que no ens cansem de repetir, i és que la clau d'aquest èxit és que som un grup d'amics, una família. A part, hi ha molta qualitat individual, comptem amb un gran entrenador, hem fet molta feina durant tota la temporada, i també hi ha un punt de sort. Però com deia, som una pinya, no hi ha cap egoisme i el fet de fer vida junts dins i fora de la pista ens ha unit moltíssim i ens ha propulsat al triomf.

Han competit contra equips semiprofessionals. Això li dona més mèrit?

Moltíssim. Hi ha gent que ve d'arreu a Espanya a dedicar-se exclusivament de l'handbol. Aquests clubs fitxen jugadors i els donen un sou, pis i els busquen feina. Són jugadors que es dediquen totalment a l'handbol i l'objectiu del club és l'ascens. Nosaltres, per contra, som un grup amb estudis i feina, amb una vida externa i té molt mèrit el què hem aconseguit amb el pressupost i l'estructura del club, tan diferent d'aquests clubs semiprofessionals, o fins i tot, professionals. Perquè m'entenguis, nosaltres fem 3 sessions a la setmana, i clubs com el Balonmano Zamora fan 7 sessions, a part de tenir unes millors instal·lacions i serveis.

Els rivals eren equips molt físics. Com van aconseguir combatre aquesta diferència?

Amb qualitat individual. Tenim jugadors molt bons que, per sort, no utilitzen tant el físic, sinó la tècnica i la tàctica. D'altra banda, tenim un gran esperit defensiu. Encara que ens ataquin jugadors d'1,90 metres i que pesen el doble, nosaltres tirem de cames i de rauxa. Amb això som especialistes, i és un punt que ens fa especials.

“Té molt mèrit el què hem aconseguit, amb el pressupost i l’estructura del nostre club”

Era la tercera vegada que participaven en unes fases d'ascens. Com les vivien enguany?

Ha sigut un any peculiar, després del canvi d'entrenador. Hem hagut d'adaptar-nos al principi i trobar la motivació, després d'haver participat en les fases d'ascens les 2 últimes campanyes, que era el nostre principal objectiu, i quasi ja no podíem aspirar a gaire més, després d'haver guanyat també la lliga l'any passat. Tot i això, vam aconseguir recarregar-nos, trobar el ritme i l'entesa amb l'entrenador i hem arribat a les fases com un coet. D'altra banda, arribàvem ja amb experiència. En la primera jornada davant el Balonmano Gáldar es va notar aquesta experiència, i és que vam saber tenir el cap fred en els moments més crucials, davant un equip que debutava en unes fases d'ascens. L'última jornada contra el Balonmano Zamora, també va ser determinant aquest punt d'experiència per poder controlar el final del partit.

Sempre han tret pit de la vostra afició. Una cinquantena de persones els han vingut a animar a Còrdova. Com es viu això?

És un altre de les claus de l'èxit. L'afició ha estat importantíssima, i no només en les fases d'ascens, sinó durant la temporada. Aquests últims 3 anys, el Front roig i negre (grup d'animació del Club Handbol Sant Cugat), en especial, ens ha donat un suport indispensable. Sembla mentida, però jugar unes fases d'ascens amb aquesta afició et fa sentir com a casa. Cada gol era una celebració amb l'afició i ens vam sentir molt abrigats, i no només durant el partit, sinó que un cop acabàvem, ens esperaven fora i ens donaven molt suport. Sense ells, no hauríem arribat on hem arribat.

“Tenim jugadors molt bons que, per sort, no utilitzen tan el físic, sinó la tècnica i la tàctica”

Com va ser la celebració?

Moltes abraçades, moltes llàgrimes, molts càntics i moltes cerveses. Després, encara ens quedaven 12 hores de tornada en l'autobús, i com pots imaginar, tot i estar molt cansats, la poca veu i força que teníem la vam utilitzar per seguir celebrant.

Vostè va debutar el 2016/2017 a Primera Nacional, quan l'equip lluitava per la permanència. S'esperava, algun moment, viurà una situació semblant?

No. Quan jo vaig debutar, el primer equip s'estava consolidant a la categoria. El nostre objectiu era la permanència. Si en aquell moment m'haguessin dit que d'aquí a uns anys estaríem aquí, no m'ho hauria cregut.

D'una temporada per l'altre, van deixar de lluitar per la permanència per lluitar per les posicions capdavanteres. Quin va ser el punt d'inflexió?

Per mi, l'arribada de Dani Ariño (va arribar la temporada 2021/2022). És un dels millors entrenadors que ha passat mai per la Primera Nacional i vam tenir la sort de tenir-lo amb nosaltres. Va aportar un aire fresc i un saber fer que ens va marcar. També va ser clau l'arribada de jugadors amb molta qualitat, això no ho puc negar. I a partir d'aquí, vam donar continuïtat al projecte amb l'arribada d'Hartiz Salvadó.

“Jugar unes fases d’ascens amb aquesta afició et fa sentir com a casa. Cada gol era una celebració”

Recentment, s'ha conegut que Haritz Salvadó deixa la banqueta. Com ho ha viscut l'equip?

Ha sigut un cop bastant dur. Entenem perfectament que faci aquest pas endavant, és un pas molt important i necessari per a la seva carrera i ens alegrem molt per ell. Té molt potencial i no s'ha de conformar, ha de poder volar i arribar el més amunt possible. Ara toca refer-nos i trobar un entrenador que ens encaixi. Per sort, som un vestidor fàcil, molt treballat i molt unit, i sense tocar gaires coses, podem seguir tenint èxits.

Més info: Haritz Salvadó diu adeu a l'Handbol Sant Cugat després de guanyar les fases d'ascens

Quins són els reptes de futur de l'equip?

Sempre volem anar a més, de la forma que podem i com puguem. L'ambició sempre per davant i, estiguem on estiguem, el nostre objectiu és superar els resultats actuals i ascendir el més amunt possible.

Hi ha alguna promesa que l'equip ha de complir després de guanyar les fases?

Són més promeses individuals. Jo en vaig fer una, però de moment és un secret. En els pròxims dies s'aniran veient si els jugadors les compleixen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.