El futbol femení creix a Sant Cugat, però encara representa el 16% de les fitxes
Els clubs santcugatencs ja superen les 400 jugadores, tot i que el pes del futbol masculí continua sent molt superior
El futbol femení viu un dels seus moments de més creixement, una situació que es viu també a Sant Cugat. Cada vegada hi ha més nenes que s'apunten a jugar, més equips femenins i més clubs que aposten per estructurar una base sòlida. Coincidint amb el Dia Internacional del Futbol Femení, els clubs santcugatencs sumen més de 400 jugadores federades i almenys 27 equips femenins, unes xifres impensables fa només uns anys.
Tot i això, la diferència respecte del futbol masculí encara és molt notable. Els cinc principals clubs de futbol de Sant Cugat acumulen 425 jugadores davant dels més de 2.100 jugadors masculins. La desigualtat també es reflecteix en els equips: mentre el futbol femení compta amb 27 equips, el masculí arriba als 138.
El Sant Cugat FC és el club amb més pes en nombres absoluts, amb 196 jugadores i 11 equips femenins. El segueix el CFU Mira-sol Baco, amb 120 jugadores i 9 equips. Per darrere hi ha el Junior FC, amb 70 jugadores i 5 equips femenins, la PB Sant Cugat, amb 24 jugadores i un equip femení, i el Valldoreix FC, amb 15 jugadores.
Ara bé, més enllà de les xifres totals, el CFU Mira-sol Baco destaca especialment pel pes proporcional del futbol femení dins de l'entitat. Pràcticament una de cada quatre fitxes del club correspon a una jugadora, convertint-se en el club santcugatenc on el futbol femení té més presència relativa.
Una aposta consolidada
Una de les persones que ha viscut el creixement del futbol femení des de dins és Maria Brau, coordinadora de la branca femenina del CFU Mira-sol Baco. Brau recorda que el projecte va començar fa vuit anys, "quan ningú hi donava un duro", i destaca que les primeres generacions de jugadores van ser claus per construir l'actual estructura femenina del club.
El Mira-sol Baco és avui el club santcugatenc amb més pes proporcional de futbol femení, amb pràcticament una de cada quatre fitxes corresponents a jugadores. Segons Brau, el club ha apostat per fer créixer la base femenina amb una metodologia compartida amb el futbol masculí i potenciant també la formació d'entrenadores. Tot i el creixement, la coordinadora lamenta les limitacions d'espai. "Només tenim un camp i no podem donar cabuda a tothom que voldríem", explica.
Clubs en diferents punts de desenvolupament
No totes les entitats es troben en el mateix moment de consolidació, però la majoria coincideixen que el futbol femení ha deixat de ser una secció testimonial per convertir-se en una aposta de futur.
Al Junior FC, el creixement de la branca femenina ha estat progressiu. Segons explica Javi Martínez, membre de la direcció esportiva, els inicis van estar marcats sobretot per una voluntat social. "Eren les mateixes jugadores les que demanaven poder jugar a futbol en una època en què el futbol femení no estava tan instaurat com ara", assenyala. Amb els anys, el club ha reforçat l'aposta pel futbol femení i actualment les jugadores no paguen matrícula. L'objectiu és continuar ampliant la base i consolidar categories inferiors i juvenils perquè en el futur hi pugui haver un primer equip amateur.
A la PB Sant Cugat, el futbol femení encara es troba en una fase inicial de creixement. Aquesta temporada, l'únic equip femení del club ha fet el salt al futbol 11, una adaptació que, segons l'entrenador David Iniesta, "ha sigut força bona". El tècnic destaca especialment "la implicació del grup" i remarca que l'objectiu és créixer sense perdre els valors. "La nostra intenció és estar el més amunt possible, però sempre mantenint els valors de l'esport i formant bones persones".
En una situació diferent es troba el Valldoreix FC, on el futbol femení es troba en fase de reconstrucció. "Estem molt oberts que vingui qui vulgui. El nostre sostre han estat dos equips femenins (un cadet i un amateur) i el nostre objectiu és poder recuperar-los", explica el president del club, Pablo Wilkinson.
Al Sant Cugat FC, el club amb més jugadores del municipi, també remarquen l'aposta sostinguda pel futbol femení durant els darrers anys. El responsable de l'àrea femenina, Tono Cadevall, assegura que el creixement actual està condicionat principalment per la manca d'instal·lacions. "El club ha crescut fins al màxim i ara l'única manera de continuar creixent és tenir més instal·lacions", explica.
Cadevall considera que el futbol femení ha viscut una transformació important durant l'última dècada. "Fa deu anys era molt complicat i ara pràcticament tots els clubs de la ciutat tenen equips femenins", destaca. També posa en valor l'impacte de futbolistes vinculades a Sant Cugat, com Júlia Bartel, Ester Laborde o Ariadna Ranera, i l'augment de nenes que practiquen futbol a les escoles del municipi.
De les pioneres del franquisme a l'actualitat
L'actual expansió del futbol femení contrasta radicalment amb la realitat que van viure les primeres jugadores santcugatenques als anys setanta. Una de les pioneres va ser Neus Vilardebó, integrant del primer equip femení del Sant Cugat FC la temporada 1971-1972.
Vilardebó jugava a futbol pels carrers de Sant Cugat, però havia de suportar constants burles per ser una noia. "Em deien que si fos un noi em podria apuntar a futbol", recordava en una entrevista al TOT Sant Cugat. Amb només 13 anys, ella i altres companyes van decidir crear el primer equip femení del club en ple franquisme. "Va ser un acte de rebel·lió. Era una època en què les dones havien d'estar a casa, tenir fills i cuidar-se de la família", explicava.
Les dificultats no només arribaven de la societat, sinó també de l'entorn familiar. "El meu padrí era mossèn i em deia que si continuava per aquell camí tothom em criticaria". Malgrat tot, aquell primer equip va competir en la Copa Pernod davant de clubs com el FC Barcelona o l'Espanyol. El talent de Vilardebó la va portar fins al Barça, on va jugar sota les ordres d'Antoni Ramallets.
Noves referents del futbol santcugatenc
El creixement del futbol femení a Sant Cugat també es reflecteix en l’aparició de jugadores formades al municipi que han aconseguit fer el salt a l’elit estatal i internacional. Entre les futbolistes santcugatenques que han destacat en els darrers anys sobresurten noms com Ester Laborde o Ariadna Ranera.
Un dels casos més consolidats és el d’Ester Laborde, formada al Sant Cugat FC. La defensa santcugatenca va debutar amb el primer equip del FC Barcelona i ha estat internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, proclamant-se campiona d’Europa sub-19 i campiona del món sub-20. Després del seu pas pel Barça i l’Alabès, Laborde va fitxar pel Madrid CFF.
Una altra futbolista amb projecció és Ariadna Ranera, formada al Junior FC abans d’incorporar-se al FC Barcelona. La defensa santcugatenca ha estat internacional en categories inferiors i ja ha debutat amb el primer equip blaugrana en la Copa de la Reina i en la Lliga F i guanyant recentment la Lliga de Campions.
La irrupció d’aquestes jugadores simbolitza l’evolució del futbol femení a Sant Cugat. De les pioneres que als anys setanta havien de lluitar contra els prejudicis per poder jugar, a una nova generació de futbolistes capaces de competir en l’elit estatal i internacional.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.