Julio Alberto Moreno: "Per a mi, el Barça és com una xicota"

Julio Alberto Moreno, exjugador del primer equip de futbol (també va ser capità) del FC Barcelona durant 9 temporades (el va fitxar el president Jose Luís Núñez la campanya 1982-1983), va presentar el seu llibre Nunca recordaré haber muerto el divendres 27 de maig, al Cafè Auditori de Sant Cugat. El llibre, escrit per Consuelo García del Cid, va sortir publicat el 8 d'abril, se l'ha autopublicat, no és de cap editorial i tampoc es pot comprar en cap llibreria. Els llibres només els ven en les seves presentacions.

Moreno, que té els estudis d'arquitectura, té ara 57 anys i està centrat en la promoció del seu llibre, "del que ja he fet més d'una vintena de presentacions". A partir de setembre, el que havia lluït el dorsal número 4 del FC Barcelona, iniciarà la campanya de promoció per l'Estat espanyol.

Què vol explicar amb 'Nunca recordaré haber muerto'?
Petites històries. Històries tendres, de la família. De la importància que tenen les coses a la vida. Per exemple, la família, la companyonia, l'amistat, els amics, la superació, el treball en equip... Parlo de Luís Aragonés, de quan em vaig fer dos gols en pròpia porta... A la presentació se m'ha oblidat explicar que he tingut diversos accidents d'avió. Vaig caure amb una avioneta al mar. Sortia de Tegucigalpa (Hondures) i una porta va sortir volant...

Des que es va retirar del FC Barcelona fins ara, què és el que ha fet?
Moltes coses. Vaig deixar de treballar al Barça fa dos anys i mig. Li vaig demanar a Josep Maria Bartomeu que necessitava descansar i me'n vaig anar a viure una temporada a Croàcia. Allà hi tinc molts amics. El president de la federació croata de futbol era Davor Suker i hi vaig fer diverses col·laboracions, d'anàlisi, ansietat i estrès en els jugadors. També vaig col·laborar amb el Dinamo de Zagreb. Vaig fer diferents estudis que m'agradava molt fer, sobretot l'ansietat que pateixen els jugadors en el món del futbol. I també vaig gaudir del paisatge tan bonic de Croàcia, amb els seus rius i llacs. Vaig passar una temporada tranquila escrivint el meu llibre amb Consuelo García del Cid, que viu a Salzburg (Àustria) a més de 200 quilòmetres de Croàcia. Ara vull escriure una novel·la.

Ha col·laborat amb diferents ONG's.
En moltes. La que més m'omple, en la que estic més implicat emocionalment, és la col·laboració que estic fent amb Vicki Subirana (abans Vicki Xerpa), al Nepal, una mestra al Tibet. Al Nepal hi va haver dos terratrèmols fa dos anys... Necessiten molta ajuda.

Què fa ara. A què es dedica?
A presentar el meu llibre, amb aquesta gira que estic fent. I també faig alguna col·laboració en algun projecte professional de cooperació internacional, assessora'n-los professionalment.

Què li ha semblat el Barça d'aquesta temporada?
Meravellosament bé. Hem guanyat lliga i Copa. La temporada vinent ens espera una bona temporada.

I Luís Enrique?
Perfecte. Si fos de l'Oviedo seria la pera, però com que és de l'Sporting de Gijón...[Riu]. Jo sóc de l'Oviedo. És un gran entrenador.

En la posició que vostè jugava, la de lateral esquerre, qui creu que és el millor del món ara mateix?
Jordi Alba.

Què és el que més recorda de la seva etapa (9 temporades) al FC Barcelona?
Tot. És que he gaudit en tot, com a jugador i com a executiu de la casa. He estat director de l'escola, de projectes socials, formador, coordinador de programes a la Fundació FC Barcelona. He gaudit moltíssim! Per a mi, el Barça és com una xicota. Per sentir-me bé, cada setmana he de passar un moment pel club.

La gent encara el recorda: corrent per la banda i sempre entregat.
És el meu caràcter.

El seu currículum esportiu

Julio Alberto, que era lateral esquerre, va jugar 9 temporades al Barça (es va retirar el 1992) i va guanyar 2 Lligues, 3 Copes del Rei i 1 Recopa d'Europa. També va ser 34 vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta.