Llugany: "Volem formar els esportistes, no crear-los problemes davant la competició"

Jaume Llugany, de 67 anys, és santcugatenc d'adopció des de fa 31 anys. Va arribar a la ciutat procedent de Barcelona i fa 27 anys que és soci del Club Muntanyenc Sant Cugat. Vinculat des de sempre al món de la muntanya, l'escalada, l'esquí de muntanya, l'alpinisme i la marxa nòrdica, va exercir durant un any com a gerent de l'entitat. En jubilar-se, va decidir fer un pas endavant i assumir la presidència. Economista de formació, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional en els àmbits de la logística, els materials i el transport.

Des de la seva arribada a la presidència, quins són els principals reptes del Club Muntanyenc?

El principal repte és compartit per moltes entitats esportives i, especialment, per les vinculades a la muntanya: l'envelliment de la massa social. És una problemàtica detectada també per la federació i hem de treballar per reduir l'edat mitjana dels socis. Tenim una gran presència d'infants a través de les activitats extraescolars, de l'atletisme, la gimnàstica rítmica, l'esplai, l'escola de muntanya o l'escalada. Però hi ha un buit important entre aquesta etapa infantil i l'arribada a l'edat adulta. Aquí tenim molta feina per fer. També volem reforçar el vessant social del club, obrint-nos més a la ciutadania i convertint-nos en una porta d'entrada per als nouvinguts. Coneixem bé el territori i el patrimoni i crec que això és un valor que podem compartir. I, finalment, hi ha un altre element clau: el voluntariat. Sense els voluntaris, el club no funcionaria.

Els joves entenen avui l'associacionisme d'una manera diferent?

Sí. No és una qüestió exclusiva de les entitats esportives o socials; és un canvi general de la societat. Els joves tenen altres interessos i viuen molt més la immediatesa. Nosaltres hem de ser capaços d'oferir-los un espai on se sentin identificats i que pugui esdevenir un punt de referència.

Costa més que els joves s'impliquin en el voluntariat o en la junta?

Costa, però en el nostre cas la junta té una mitjana d'edat força baixa, amb persones d'entre 20 i 30 anys, i això demostra que hi ha compromís. Pel que fa al voluntariat, la situació és diferent perquè l'edat mitjana és més elevada. Parlem d'un col·lectiu de gairebé 300 persones. El voluntariat s'ha de cuidar, formar i incentivar. Precisament, un dels projectes que tenim és crear eines i canals per reforçar aquesta relació.

Com es gestiona una entitat amb realitats tan diverses i tantes seccions?

Som una entitat multidisciplinària. Per això tenim una junta extensa amb representació de totes les seccions, cosa que ens permet tenir una visió transversal. Cada secció té la seva pròpia vida, però fem un esforç perquè tothom entengui que forma part d'un mateix club. Quan una secció percep que la junta hi és al darrere, ajudant i donant suport, tenim una bona part del camí fet.

"El principal repte és compartit per moltes entitats esportives i, especialment, per les vinculades a la muntanya: l'envelliment de la massa social"

Quin paper té el Club Muntanyenc dins la vida de Sant Cugat?

Som probablement una de les entitats socials, culturals i esportives amb més pes a la ciutat. Volem continuar sent-ho durant molts anys. Estem arrelats a Sant Cugat des del 1944 i tenim presència en molts àmbits. Organitzem activitats lúdiques i esportives tan conegudes com la Marxa Infantil, les curses populars o la Mitja Marató. La Marxa Infantil és, segurament, l'exemple més clar: qualsevol persona recorda haver-hi participat. També tenim una activitat cultural i social molt intensa, amb exposicions, trobades, botifarrades i una presència activa a la Festa Major i a la Festa de Tardor.

Què diferencia el Club Muntanyenc d'altres entitats de la ciutat?

La combinació de les dimensions esportiva, cultural i social. Sense desmerèixer la feina de cap altra entitat, nosaltres intentem anar més enllà de l'esport. Projectes com Obrim Camí, l'atletisme adaptat, la gimnàstica adaptada o Mirem per Tu, per acompanyar persones cegues, mostren aquesta voluntat d'obrir el ventall i arribar a col·lectius diversos.

Hi ha qui diu que qui no ha fet la Marxa Infantil no és santcugatenc. Quin futur té aquesta activitat?

Aquest any hem celebrat la 67a edició i la Marxa Infantil està més arrelada que mai. La transmissió entre generacions continua funcionant a través de les escoles i dels infants. Tot el poble s'hi implica i crec que el futur és molt positiu, tot i les dificultats que hem tingut aquest any.

Temen que els infants perdin l'interès per activitats com aquesta?

No. El públic de la Marxa Infantil, entre 7 i 12 anys, continua mostrant molt interès. Les noves tecnologies no han afectat aquesta participació i esperem que continuï sent així durant molts anys.

Com ha evolucionat la relació dels santcugatencs amb Collserola?

És una relació fonamental. Sant Cugat no s'entendria sense tenir Collserola al costat. Durant els 31 anys que fa que visc aquí he vist com aquesta vinculació ha anat creixent de manera constant. Cada vegada hi ha més implicació i més ús del parc per part de la ciutadania.

Quin és el principal repte ambiental de Collserola?

La massificació. Hem vist com alguns camins que abans eren petits corriols s'han convertit en grans vies de pas. Cal una regulació perquè, si no, correm el risc que el parc perdi part de la seva essència.

"Sant Cugat no s'entendria sense tenir Collserola al costat"

El club té una funció de sensibilització ecològica?

Sí. Un bon exemple són les Passejades per Collserola, una activitat que permet donar a conèixer tant els valors naturals del parc com el seu patrimoni històric. Parlem de les fonts, les masies i molts altres elements que formen part de la riquesa de Collserola i que intentem divulgar.

Com afecta la pesta porcina africana a les activitats del club?

Ens afecta molt. Les Passejades per Collserola s'han hagut d'aturar i seccions com la marxa nòrdica o el trail han vist alterada la seva activitat habitual. Hem hagut de suspendre la cursa Sant Cugat-Montserrat i traslladar la cursa de marxa nòrdica a Matadepera. Tot plegat ha provocat un daltabaix important.

Entenen les restriccions?

Costa d'entendre per què hi ha aspectes que no queden clars. Per exemple, es permeten determinades activitats mentre d'altres queden restringides: perquè poden entrar caçadors, perquè es poden gravar pel·lícules o per què es pot anar a Can Borrell amb cotxe. Estem treballant amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya per elaborar protocols i demanar circuits segurs que permetin continuar practicant senderisme dins de Collserola. També hi ha un impacte econòmic i social important: en el cas de la marxa nòrdica hem perdut aproximadament un 25% dels participants.

Això obliga a replantejar la dependència del club respecte a Collserola?

Sí, i ja ho estem fent. Però és complicat perquè moltes activitats tenen Collserola com a escenari natural. També l'esplai i l'escola de muntanya. Intentem buscar alternatives, però esperem que aquesta situació no s'allargui gaire.

En disciplines com la gimnàstica rítmica, quin paper té el club en la formació de valors?

Els valors són essencials. En el cas de la rítmica, la col·laboració amb SantCugatCreix és molt important tant des del punt de vista metodològic com pedagògic i nutricional. Volem que les esportistes creixin en un entorn saludable i amb una bona formació integral.

I com es combina això amb l'exigència competitiva?

El nostre enfocament, tant en la rítmica com en l'atletisme, és el d'escola i formació. Els títols són una conseqüència de la feina ben feta, no l'objectiu principal. Quan un esportista destaca i arriba el moment de fer un salt competitiu, hi ha altres clubs que poden prendre el relleu.

Per tant, quan un atleta marxa a un gran club és un èxit?

Sí, sens dubte. No juguem aquesta lliga i no ens interessa fer-ho. El nostre objectiu és continuar sent una escola de formació.

"Els títols són una conseqüència de la feina ben feta, no l'objectiu principal"

Casos com el de Jaël Bestué serveixen de referent?

Molt. Fa poc, en una presentació de la secció d'atletisme, teníem exposades fotografies d'atletes destacats i els infants els reconeixien tots. Això genera il·lusió i referents positius.

L'escalada viu un moment de creixement. És conseqüència del boom dels últims anys?

L'escalada ha vingut per quedar-se. No té res a veure amb el que era fa vint anys. L'impuls dels rocòdroms ha estat molt important. Nosaltres tenim una instal·lació atractiva i diferent perquè permet l'escalada amb corda. Això ens diferencia. L'últim any hem crescut molt i volem continuar ampliant horaris i arribar també a persones grans, perquè és una activitat que aporta força i equilibri.

Una altra secció en expansió és la marxa nòrdica. Quin és el secret de l'èxit?

Va arribar fa una dècada de la mà de Xavi Ortega i avui és una activitat consolidada. Molta gent la practica de manera regular, gairebé com qui va al gimnàs. La pandèmia va ajudar perquè la gent buscava activitats a l'aire lliure. Però hi ha un component social molt important: la gent hi va per fer exercici i també per trobar-se. Actualment, tenim uns 170 participants habituals, tot i que abans de les restriccions per la pesta porcina havíem arribat als 225.

L'Esplai Sarau i l'Escola de Muntanya són dues de les seccions més joves. Com encaixen dins l'estructura del club?

Són la base del futur del club. Per això intentem donar-los la màxima flexibilitat possible. Evidentment hi ha controls i protocols, però també molta confiança. Tenen representació a la junta i creiem que aquesta és la fórmula adequada. Cal confiar en la feina que fan.

Sant Cugat seria diferent sense el Club Muntanyenc?

Sí. Faltarien moltes coses. Per als infants, per als joves i també per a la gent gran.

Quan acabi el seu mandat, com li agradaria ser recordat?

No ho sé. M'agradaria que es pogués dir que va ser una etapa d'èxit des del punt de vista social i que el club va continuar sent una entitat útil per a la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.