SantCugatCreix reflexiona sobre l’esport adaptat i inclusiu com a eina de canvi social

L’esport com a eina de transformació personal i social ha estat el fil conductor del sisè debat del cicle L’esport en primer pla. A debat, que SantCugatCreix ha organitzat al Museu del Monestir sota el títol “Esport adaptat i inclusiu: transformant comunitats”. L’acte, que ha moderat Àlex López, cap de comunicació de l’entitat, ha posat sobre la taula com l’activitat física pot contribuir a construir una ciutat més justa, oberta i accessible per a tothom.

Els ponents han estat Rafael Tarragó, professor d’activitat física i esportiva adaptada i inclusiva a l’INEFC Barcelona; Jaume Pujol, coordinador dels projectes d’atletisme adaptat i inclusiu Obrim Camí del Club Muntanyenc Sant Cugat; i els esportistes Jordi Morales, triple medallista paralímpic de tenis de taula, i Mahamadou Dambelleh, subcampió del món de natació paralímpica.

L'esport com a eix central

El president de SantCugatCreix, Miquel Martínez, ha obert l’acte agraint la presència dels participants i destacant la importància de la temàtica: “És un àmbit molt interessant a nivell esportiu i de ciutat. És la primera vegada que el tractem dins del nostre cicle, però volem incorporar-lo com una de les columnes vertebrals de l’entitat”, ha explicat. 

Abans de començar el debat, Ferran Felius, comissionat per a les Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Sant Cugat, ha volgut subratllar el compromís municipal amb la inclusió esportiva. “L’esport és molt més que una activitat física: és una eina transformadora que pot canviar vides”, ha afirmat. Felius ha remarcat que “cal treballar plegats perquè totes les persones, tinguin les necessitats que tinguin, puguin gaudir de l’esport”.

La taula rodona: esport, educació i visibilitat

En el primer bloc del debat, Rafael Tarragó i Jaume Pujol han reflexionat sobre les diferències i punts en comú entre esport adaptat i esport inclusiu. Pujol ha explicat que “l’esport inclusiu és aquell on una persona amb discapacitat participa en una activitat ordinària amb suports adaptats, compartint espai amb persones sense discapacitat”. En canvi, “l’esport adaptat es practica dins d’un grup específic i amb unes normes adaptades a les necessitats dels participants”.

Tarragó ha ampliat la idea recordant que “segons la Llei de l’Esport de 2022, l’esport adaptat forma part del concepte d’esport inclusiu, ja que contribueix a la integració de totes les persones dins la societat”. A més, ha subratllat que la clau per avançar cap a una societat més inclusiva és l’educació: “Compartir espais des de la infància és l’eina més poderosa per trencar barreres. Tot depèn de la mirada dels professionals i de la seva voluntat d’incloure tothom a les activitats”.

El debat ha abordat també la necessitat de formació específica per part dels tècnics i entrenadors. Pujol ha explicat que “molts clubs han hagut de formar-se des de dins, amb entrenadors que han creat el seu propi material perquè la formació reglada en aquest àmbit encara és insuficient”. Tarragó ha coincidit: “Hi ha molt desconeixement sobre on formar-se. Depenent del pla d’estudis, aquest àmbit pot tenir més o menys pes, però en general cal molta més formació sobre esport inclusiu i adaptat”.

Pel que fa a les polítiques públiques, Tarragó ha destacat que “només el 3% de les persones amb discapacitat practiquen esport de manera regular” i que calen més iniciatives per revertir aquesta xifra. “Les polítiques haurien d’anar encaminades a ampliar l’oferta d’activitats, donar més informació a les famílies i formar millor els tècnics. Només així aconseguirem una pràctica esportiva més equitativa i universal”, ha assegurat. Pujol, per la seva banda, ha apuntat les dificultats de finançament: “Els recursos són cars i les subvencions sovint funcionen com una loteria. En el nostre cas, aproximadament un 30% del finançament és propi, i la resta depèn d’ajudes públiques o privades”.

La mirada dels esportistes

Els esportistes Jordi Morales i Mahamadou Dambelleh han compartit la seva experiència vital i esportiva, coincidint que la pràctica esportiva ha estat una eina fonamental per a la seva autonomia i creixement personal. “Quan una persona amb discapacitat vol fer esport, sovint no pot triar: el ventall d’opcions és molt més reduït”, ha lamentat Morales, que ha reivindicat també més visibilitat mediàtica: “Tenim poca presència als mitjans, fins i tot els esportistes d’elit. Cal generar un sentiment positiu i donar més protagonisme a les històries d’èxit durant tot l’any, no només en els Jocs Paralímpics”.

Dambelleh ha destacat el paper clau de l’educació en la inclusió: “Tot comença a l’escola. Si un mestre d’educació física no té formació sobre discapacitat, serà molt difícil que un nen amb necessitats especials s’animi a practicar esport”. També ha explicat com l’esport l’ha ajudat a guanyar confiança: “M’ha servit per relacionar-me, viatjar i trencar barreres. A més, ha ajudat altres persones a veure la discapacitat amb normalitat”.

Tots dos han coincidit que l’esport els ha permès créixer molt més enllà dels resultats esportius. “Moltes vegades ens centrem en el que una persona amb discapacitat no pot fer, però l’esport ens recorda tot el que sí que podem aconseguir”, ha dit Morales.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.