Anna Creus: “Un país on no és fa recerca, no va endavant”

Nascuda a Sant Cugat el 15 d’abril del 1995, aquesta santcugatenca va fixar, amb un 9,8, la millor nota de tota la Selectivitat a la província de Barcelona i la segona de Catalunya

31.10.2013 05.00 h.

Your browser doesn't support HTML5 video

Espontània, humil i vital, la jove, de 18 anys, suposa la nota més alta que ha registrat mai el Frederic Mistral, el centre on cursen batxillerat els estudiants de l’escola Avenç, on a més d’estudiar Creus, actualment s’estan formant els seus tres germans petits. L’aikido, els llibres, la guitarra, l’ukelele, els amics i mirar sèries de televisió són les aficions d’aquesta jove, la gran de tres germans. Filla d’un informàtic i una química, les carreres de ciències dels seus progenitors i un avi guai amb qui feia experiments són els factors que han influenciat Creus a dirigir tot el seu talent a la recerca.

Què està estudiant?
Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan va fer la Selectivitat, tenia clar què volia estudiar tenint en compte que va fer el batxillerat científic?
No exactament, sabia que em volia dedicar a l’àmbit relacionat amb la biologia o la medicina, però no sabia exactament quina carrera volia fer. En principi, em volia dedicar a la investigació, però la investigació pot venir per moltes carreres: des de Bioquímica, que m’ho vaig estar plantejant fins a l’últim moment, fins a Ciències Biomèdiques, Biologia Humana o Medicina.

Què li atrau del camp de la recerca?
Sempre m’ha interessat molt. He fet cursos i he treballat en laboratoris als estius.

En quins laboratoris?
Per fer el treball de recerca vaig anar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, on estan fent una recerca genètica de 50 cognoms catalans i jo em vaig incorporar i vaig estar extraient ADN i analitzant-lo. També vaig fer un curs de genètica a Yale i un curs de medicina a la Universitat de Toronto. Aquest estiu he estat a la UB un mes treballant i fent recerca sobre l’osteoporosi. A més, vaig estar al Leading Program, un programa per a les 20 persones amb les millors notes de la Selectivitat. Ens van fer xerrades i tallers amb l’objectiu d’apropar empreses i universitats, perquè hi ha moltes habilitats que es valoren molt bé a les empreses i que no s’ensenyen a les universitats.

M’imagino que sap en quin punt es troba la recerca: contractes precaris, sous, baixa inversió...
Sí, i em dol molt, perquè veig que la recerca té moltes possibilitats i un país on no és fa recerca no va endavant. És una àrea molt important i tinc molt clar que és la recerca el que m’agrada i si he d’anar-me’n, doncs està bé viatjar. M’encantaria poder treballar aquí, però si no és possible, marxaré.

Ara que ja fa algunes setmanes que està estudiant Medicina, en parleu d’aquest fet a la facultat?
De vegades en parlem i esperem que la cosa es millori.

Què li va suposar ser la millor nota de la Selectivitat de la província?
No m’ho esperava.

Sempre ha estat una estudiant de bones notes?
Sí, però d’aquí a treure aquesta nota... Vaig sortir de la Selectivitat pensant que ho havia fet bé i estava contenta, però no m’ho esperava, va ser un xoc. És important portar-ho tot al dia.

És a dir, que el secret és estudiar dia a dia?
Definitivament. Portar-ho al dia, la meva escola feien molts exàmens, cada trimestre, de cada assignatura en fèiem tres. L’escola fomentava que portéssim tot al dia i per fer la Selectivitat em vaig haver de preparar, però com que ho tenia tot bastant ben estudiat, no em va comportar allò de no saber per on començar.

A la seva escola va haver més alumnes que van superar el 9 de nota?
Érem l’escola amb més casos: fins a 12 alumnes vam rebre el reconeixement de la Generalitat per treure més d’un nou de nota.

Amb 219 estudiants catalans que van superar el 9 a la Selectivitat, a Catalunya hi ha un bon nivell tenint en compte el darrer estudi PISA que diu que els universitaris espanyols tenen el mateix nivell que els batxillerats finlandesos?
A l’escola m’han dit que els paràmetres que valoren els estudis PISA són diferents a Espanya, ja que a l’Estat espanyol s’empolla més i, en canvi, a la resta d’Europa prevalen les eines que rep l’alumne per aprendre.

Els seus pares han fomentat l’estudi a casa?
De petits sempre ens han dit que és molt important ser treballador i esforçar-nos. La feina dels nostres pares és treballar i cuidar-nos i la nostra és estudiar.