Bassas: “Mai havia vist el bosc tan malament”

El 24 de gener del 2009 van caure més de 60.000 arbres a Sant Cugat i Collserola arran de la gran ventada i l’any següent en van més per la nevada

28.03.2013 12.00 h.

Les imatges de boscos completament arrasats, cases amb les teulades perforades pels pins caiguts, arbres per tot arreu i zones de vegetació impracticables es van mantenir vives i actuals durant molts mesos. Per aquest motiu, un grup de veïns de Collserola, en concret de la Rieradada, van engegar la campanya “Salvem Collserola del foc” amb l’objectiu de recollir signatures per promoure una neteja dels arbres caiguts. Quatre anys i vint mil signatures després, la seva lluita continua viva i és que encara avui queden molts arbres per terra i molts d’altres a l’espera d’una gran ventada per acabar de caure. En parlem amb el seu impulsor, Carles Bassas, que ens acompanya per algunes zones de la serralada que encara no han estat netejades.

D’on sorgeix la iniciativa de “Salvem Collserola del foc”?
Mig any després de la ventada del gener del 2009, vaig veure un senyor que demanava auxili enmig del bosc i vam tardar quatre hores per arribar a socorre’l perquè el bosc estava impracticable, no es podia passar. Llavors vaig veure que havíem de fer alguna cosa perquè no podia estar el bosc d’aquesta manera.

En quina situació estava?
Hi havia centenars d’arbres caiguts que tapaven molts dels petits camins del bosc. No es podia passar per pràcticament enlloc. A més, també hi va haver molts arbres que van quedar molt danyats. Alguns d’aquets van caure amb la nevada de l’any següent però encara avui se’n veuen molts que són a punt de caure.

Què s’ha fet des de llavors?
S’han fet algunes actuacions i s’han netejat bàsicament les pistes grans. Però encara hi ha molts camins secundaris i trossos de bosc pels quals és impossible passar-hi ni a peu.

Quins perills creu que comporta l’estat d’algunes zones?
Si tenim un estiu molt sec i sense pluges, amb una humitat baixa, amb vent i amb temperatures superant els 30 graus, això pot ser un polvorí i seria molt difícil d’aturar un incendi.

Vostè fa 30 anys que viu a Collserola. En quina situació està?
Mai havia vist el bosc tan malament com està ara. Al principi de viure aquí encara es feien actuacions i es tallaven arbres per treure llenya, però en els últims anys la política dels tècnics de Medi Ambient ha estat no tallar cap arbre i el bosc ha crescut desmesuradament. Els boscos s’han d’aclarir perquè, si no, es fan malbé. La política de deixar créixer un bosc descontroladament és equivocada.

Què creu que s’hauria de fer?
S’ha de fer alguna cosa amb aquests boscos abandonats que abans es feien servir per llenya i que ara ja no es poden fer servir per res. Jo crec que s’hauria de netejar finca per finca, carrer per carrer. S’hauria d’aprofitar tota la llenya per fer biomassa i es podria potenciar la ramaderia, que permetria mantenir en millor estat els sotabosc.