Carles Boix: “Autodeterminar-se no està regulat, però no vol dir que estigui prohibit”
L’autodeterminació és la qüestió que va plantejar el primer ponent del cicle de conferències d’Òmnium “Vers un país normal”, el 12 de desembre a la Unió
La reflexió s’ha de fer en dues direccions. D’una banda, l’autodeterminació en el dret internacional, per tant, cal veure fins a quin punt el dret internacional accepta o regula que un país pugui ser consultat per separar-se d’un altre país. D’altra banda, el debat passa per si Catalunya formaria part de la Unió Europea o en quedaria exclosa, que és un dels temes més importants que hi ha en aquest moment sobre la taula.
Quines són les vies que existeixen per ser un estat independent?
La secessió es pot fer de manera acordada o unilateral. Si és acordada vol dir que el país origen i el que es vol separar estan d’acord com, per exemple, Escòcia. Aquí el dret internacional no hi entra per res. En canvi, si no s’arriba a cap a cord i es fa a través de declaracions unilaterals, el dret internacional hi juga un paper imprescindible.
Què diu el dret internacional?
Distingeix el principi d’autodeterminació i el dret a autodeterminar-se. El principi d’autodeterminació es va generar de manera informal en els 14 punts del president nord-americà Woodrow Wilson on s’esmentava que les persones podien ser lliures per autodeterminar-se. Aquesta idea es va recollir a la carta de les Nacions Unides i es va desenvolupar en els anys 60 i 70, quan es va reconèixer la possibilitat d’exercir l’autodeterminació però només en els casos en què els països que ho estiguessin fent fossin colònies.
Catalunya no entraria en aquest grup de països...
No perquè no és una colònia, però també sabem que el màxim tribunal que hi ha al món, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que es reuneix a l’Haia diu que el fet de no estar regulat no vol dir que estigui prohibit. Per tant, el tribunal expressa que en el cas que no siguis colònia, no vol dir que no puguis autodeterminar-te. De fet, hi ha hagut casos que això ha passat, com Iugoslàvia, les repúbliques bàltiques, o a principis del segle xx tenim els casos de Noruega i Islàndia.
Per tant, el TIJ permet l’autodeterminació?
Amb el cas de Kosovo, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va demanar al TIJ que fes pública una opinió sobre la legalitat de la decisió d’autodeterminar-se i separar-se unilateralment. El TIJ va dir que, efectivament, no hi ha cap dret d’autodeterminació a què es podia acollir Kosovo, però el fet de que no hi fos no volia dir que estigués prohibit. Per tant, tenien la llibertat de fer-ho però amb dues condicions: sense violència de manera il·lícita i respectant les fronteres entre els estats.
En quin moment es troba Catalunya?
El que el Parlament de Catalunya vol, i també la majoria de la població que està a favor de crear un estat independent, és fer-ho per acord i amb una consulta com a procés per aconseguir-ho.
Què implica fer una consulta?
És la manera més democràtica i pacífica que existeix. Si el Govern espanyol acceptés fer una consulta implícitament, estaria acceptant el resultat i, per tant, una separació acordada. No obstant això, es podrien negociar els termes, el que paga cadascú, els actius, els passius, les obligacions internacionals, etc.
Però aquest acord, de moment, no existeix...
No, perquè precisament el Govern espanyol no té cap tipus d’argument de pes per convèncer la majoria favorable a votar que sí de les enquestes. De fet, utilitza l’amenaça que la secessió no serà bilateral, sinó unilateral i, per tant, molt més costosa per Catalunya, a fi d’espantar aquesta majoria favorable a votar que sí a la independència. Aquest és el joc que hi ha.
En quins termes seria més costosa?
És més difícil perquè has de ser capaç de controlar el teu territori, de pagar les nòmines, fer que et reconeguin a fora perquè queda ambigu si estaria dins de la UE o no.
Què diuen els tractats internacionals en aquest sentit?
Tot i que quan el Govern espanyol diu i fa dir al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, que si un país se separa unilateralment queda fora, això no ho sabem per diferents motius. Primer, perquè no hi ha precedents. Després, perquè els tractats no diuen res sobre separacions de països i, finalment, perquè hi ha dos articles en els tractats que es poden interpretar de manera contradictòria. Un parla d’admissió de països, en el qual es diu que per entrar a la UE es necessita l’acord unànim de la UE. L’altre tractat parla de la sortida de països, en el qual es diu que si ets un país membre i en vols sortir no pots anar-te’n, sinó que has de negociar la sortida.
La pregunta ha d’incloure alguna referència a la UE?
Si hi posen la UE és perquè el president Mas ho va dir i per reforçar la idea que el procés seria pacífic.
Quins passos ha de seguir Catalunya ateses les circumstàncies actuals?
En aquests moments el que hi ha és una negociació per part dels partits que volen fer la consulta a fi de buscar un acord amb data i pregunta. Una decisió que, pel que s’interpreta dels mitjans, passarà entre Nadal i Cap d’Any. Si el govern de Madrid diu que hi està d’acord, ja està. I si diu que no es pot fer, a Catalunya poden passar diferents coses: o que finalment la consulta no es faci, fer-la igualment o fer unes eleccions que en certa manera servirien de substitutes de consulta. Aleshores Madrid podria o bé quedar-se de braços plegats o bé suspendre l’autonomia.
És possible suspendre l’autonomia?
Té uns costos polítics brutals, però sí que és possible.
Quines estructures d’estat li calen a Catalunya per ser independent?
Per fer el pas en el cas en què no hi hagi cooperació per part del govern d’Espanya, caldria una agència tributària catalana i tenir el control de l’ordre públic: que la policia estigui al servei del ciutadà.
Com es veu el procés als EUA?
Comença a aparèixer als diaris i cada vegada hi ha més interès i ganes de saber per part del serveis diplomàtics i institucions. Crec que quan es plantegi la consulta i la data hi haurà molt més interès. A les empreses multinacionals que treballen amb Espanya, per exemple, l’únic que els importa és que no hi hagi incertesa, que sigui un procés clar. En el fons, els és igual si és un país o en són dos.
Catalunya i els catalans estan preparats per fer la consulta?
Després de veure aquests manifestacions i cadenes humanes –l’ordre, la massa, l’entusiasme, la pau i l’alegria de la festa–, a mi em sembla que sí. Més aviat, les que s’han de preparar són les elits polítiques, que és on més debat hi ha.