Collserola: la muntanya habitada

Uns dos milions de persones visiten anualment el Parc Natural de Collserola

07.04.2013 13.00 h.

Your browser doesn't support HTML5 video

Una de les peculiaritats de Collserola és el fet de conviure amb centenars de veïns en el seu interior i que en un radi de 20 quilòmetres hi ha uns 2,5 milions de persones. “És un espai molt fràgil degut a la sobrepoblació”, explica el responsable de Medi Natural del Parc, Lluís Cabañeros, que afegeix que “sense una regulació d’usos posaríem en perill l’entorn natural: hem de limitar els usos del parc per mantenir la natura”. En aquest sentit, Cabañeros explica que no volen que Colllserola sigui “un espai de lleure més, sinó un espai natural que cal preservar”. “Cal més conscienciació, la gent vol utilitzar el parc d’una manera individual i costa molt de fer entendre el que és Collserola”, afegeix. L’excés de persones i de població va en detriment de la flora i fauna de la zona. Posa l’exemple de La Marxa: “3.000 persones per Collserola és una barbaritat que va en detriment de l’entorn”.

A banda dels visitants del parc, també hi ha molta gent que viu en el seu interior (com el cas de Sol i Aire) o als límits (com els veïns de la Floresta o les Planes). Passejant per Collserola les urbanitzacions i cases van apareixent com a bolets entre arbres: “Collserola és un espai preservat sobretot per la seva holografia irregular. Tot el que no tenia desnivell està urbanitzat i hi ha coses difícils d’entendre”, apunta Lluís Cabañeros.

Pel tinent d’alcalde de Media Ambient, Joan Puigdomènech, els veïns que viuen per Collserola fan una tasca important i és que explica com molts d’aquests cuiden el bosc que tenen al seu voltant com si fos un jardí. Segons Puigdomènech, aquestes persones fan unes tasques importants quan fan unes franges de protecció per incendis així com de mantenir un bosc més net.

El sotsinspector del Bombers, Moisès Galàn, explica què han de fer aquests veïns en cas d’incendi: “Les evacuacions s’ha demostrat que si no es fan a temps no són segures. Es recomana confinar-se a casa i tancar-ho tot, amb tovalloles mullades sotes les portes. S’haurà d’aguantar uns 10 minuts, que passin les flames per la casa”.

Manel Soler, Assoaciació Veïns Sol i Aire
Els veïns de Sol i Aire hem d’estar mentalitzats d’on vivim. La gent que ve no es pot esperar tenir els privilegis de la ciutat. Quan vénen a preguntar sobre la vida aquí, em diuen ‘Què teniu?’; i jo els responc: ‘Botiga, no; transport públic, no… Aquí tenim la riquesa de viure a la natura, respirar un aire immillorable i no tenir l’angoixa de ser enmig d’una ciutat’. S’ha d’estar preparat per si qualsevol fenomen meteorològic ens deixa sense llum i per això el 70% de les cases tenen un generador. També recomanem tenir un congelador amb queviures per si ens quedem incomunicats durant uns dies. A més, també marquem unes pautes que han de seguir tots els veïns. Per exemple, de març a setembre, ni una barbacoa; i durant la resta d’any ha de ser controlada i amb avís previ; a banda de la prohibició sagrada dels petards. També hem d’estar pendents de la gent que passa passejant i insistim en què no es fumi i no es deixin deixalles. Estem orgullosos d’on vivim, sabem on estem i el que volem és que tothom que vingui aquí no vagi per lliure i segueixi unes pautes per estimar la natura. No ens immuta veure deu senglars a la nit, conills… estem dins d’aquesta natura.