Com dir adéu al nostre amic
Abans es considerava que era un despropòsit mostrar dolor i tristor per la mort d’un animal, ara ja és més normal que es mostri i que els altres respectin aquest dol. És normal que se senti dolor i tristor per la mort del nostre company de quatre potes. Avui dia cada cop és més freqüent que s’incinerin però també podem trobar cementiris especials per a mascotes, en això no puc opinar però el que recomano és tenir una fotografia del nostre company per poder-lo recordar.
No tinguem vergonya de mostrar el nostre sentiment de tristor, els nostres amics l’entendran, necessitem un temps de dol, un temps per plorar la nostra pena. No és convenient saltar-nos aquest temps i buscar un substitut, perquè mai trobarem un animal igual i el podem avorrir en voler comparar-lo amb el que ens ha deixat. Després, a poc a poc, anirem transformant la pena amb la dolçor del seu record. Llavors, passat un temps podrem plantejar si volem una altra mascota al nostre costat.
Més informació