L’altre dia sentia com una persona opinava amb aire dogmàtic que tots ens movem per l’instint, l’egoisme de mirar per al seu propi benestar i la llei de la supervivència de l’espècie. Això, segons ell, explicava el perquè moltes vegades les mares poden abandonar les cries més febles o els mascles matar els cadells d’un altre mascle. L’única excepció eren els éssers humans, que podien anar més enllà i moure’s per sentiments, i això ens feia perdre l’instint de supervivència i ens tornava més febles. Vaig posar-me a riure davant de tanta bajanada.
Sí, és clar, els animals només es mouen per l’instint. És per això que una mare pot adoptar com a fills cadells d’una altra espècie, com la meva gossa va adoptar la gata, o com un dia vaig veure amb autèntic astorament com un gos arrossegava el seu company ferit a una vorera per posar-lo fora de perill. També deu ser per instint que els bonobos, una mena de ximpanzés més petits, tenen una cultura tribal pacifista o la koko, una goril·la, estimava i cuidava un gatet com a company de vida.
