La Queta va de Festa Major
Va preparar amb cura un bon paquet d’herbes i enciam, tomàquets i algun cargol ben rodó per poder menjar durant la seva excursió, va netejar la closca i es va fer un bonic barret de fulles de rosa i així el dia de Sant Pere va sortir de casa d’amagatotis.
Quin soroll! Quanta gent! Quina animació! Però ai, la Queta era una tortuga baixeta i la gent que corria i ballava pel carrer no la veien i per més que la pobra tortugueta aventurera cridés “Amb compte que jo estic aquí”, ningú la sentia i un li etzibava un cop i l’enviava a mig metre i l’altre, sense adonar-se, li donava una puntada de peu i ja tenim la Queta rodolant sota el castell de focs, i més enllà l’enviaven sota un mostrador de cervesa i altre cop d’aquí a allà. La Queta, doncs, va tornar al seu jardí tota masegada amb el bonic capell espellifat i va decidir que mai més sortiria d’allà on vivia contenta sense cap perill.