Tradicions nadalenques: Els pessebres vivents
En aquestes representacions es poden gaudir de diverses escenes que mostren la vida quotidiana de la gent que vivia a l’època: el mercat, els llenyataires, els picapedrers, els caçadors, la filadora, l’anunciació a Maria, el safareig, l’anunciació als pastors, el naixement, les samaritanes, els pescadors, el leprós, el poble de Betlem, la baixada dels esclaus, els tres reis mags, el palau d’Herodes, al fugida d’Egipte, la matança dels nens i la Sagrada Família.
Se sap que Sant Francesc d’Assís va organitzar l’any 1223 el primer pessebre vivent de la història a Rieti (Itàlia).
A Catalunya, s’ha trobat documentació que data la tradició de fer pessebres amb figures al segle xiv, però no és fins a mitjans del segle xx quan es van començar a fer els pessebres vivents.
Així, el primer pessebre vivent es va fer a l’Engordany (Andorra), l’any 1956.
El 1959 es va fer el Pessebre Vivent de Castell d’Aro (Baix Empordà).
El 24 de desembre de l’any 1962, el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat va incloure per primera vegada la possibilitat que el públic s’hi passegés entre els personatges.
Un altre dels referents catalans és el pessebre vivent de Gunyoles d’Avinyonet, en el qual es fa una escenificació parlada.