Arriba 'Iaia!!!', el comiat de Montserrat Carulla dels escenaris
El Teatre-Auditori acull la darrera obra teatral en la que la popular i reconeguda actriu catalana s'acomiada del món del teatre en escena
Què veurem a l'escenari santcugatenc, i el comiat, ens ho explicava Montserrat Carulla en una entrevista al Diari de Sant Cugat.
Carulla: “Vull que l’espectador em recordi com una dona honesta”
Ja ho té clar això de deixar els escenaris després de fer ‘Iaia!’?
Sí, perquè penso que un ha de ser conscient de l’edat que té, tot i que afortunadament estic fantàsticament bé de cap i de cames, com dic jo. Però el que no vull és acabar fent una obra de teatre quan ja no tingui les facultats que tinc avui. M’estimo més anticipar-me.
Després de fer ‘Iaia!’ al Romea, ara fa una gran gira per Catalunya.
Una gira de cinquanta o seixanta localitats per tot Catalunya! I també existeix la possibilitat de tornar a un altre teatre de Barcelona, però el Romea crec que no perquè està ocupat. En tot cas faré allò que m’agrada tant que és anar voltant per Catalunya i anar fent l’obra a tot arreu.
Trobarà a faltar l’escenari?
Segurament sí, perquè són molts anys de dedicar-m’hi. Però també hi ha moltes coses que he deixat de fer per fer teatre, i potser les podré fer ara, que és llegir més, escoltar música, estar més pels meus amics, fer una mica més de vida frívola, viatjar... Hi ha tantes coses a fer i que han quedat apartades per la feina...! Com que encara em queda molta vitalitat, faré altres coses.
De cinema i a televisió, però, continuarà fent-ne.
Sí, de moment continuo fent televisió, amb La Riera. En el món de la televisió i el cinema hi ha el “Tallin!”, i si la cosa ha quedat malament es tira enrere i es torna a començar. Això al teatre no passa, si tens un error el tens, per això prefereixo fer un pas enrere.
‘Iaia!’ té la particularitat que l’ha escrita i dirigida el seu fill, el Roger Peña.
I m’agrada molt que sigui així. El Roger va escriure aquesta obra pensant en mi i jo la vaig llegir i em va agradar. També em va dir que la faria amb el meu nét, amb l’Aleix. I, és clar, m’agrada que estiguem junts, a tots ens fa il·lusió, és molt gratificant.
Com és el seu personatge, aquesta iaia que interpreta?
És una iaia com totes les iaies, una mica emprenyadora en alguns moments, una mica inoportuna en d’altres. Pensa que ella viu a casa seva amb el seu nét. El seu nét és un noi jove, que té relacions amb noies, i de cop i volta quan estan en el moment “més interessant” de la relació apareix la iaia per allà... Tot amb molt sentit de l’humor. També hi ha moments molt emotius, de records que han passat a la vida d’ella o a la vida del seu nét. Sobretot és una obra d’una gran humanitat.
Què més veurem?
En definitiva, parla sobre la relació d’una àvia una mica original, que li agrada la tecnologia i que se sent jove d’esperit, amb un nét que se l’estima moltíssim però que també pateix les conseqüències de viure amb ella. A tots dos els uneix un passat que és dolorós, però que miren de suportar amb bon humor.
Quin paper ha tingut el teatre en la seva vida?
A mi el teatre em va canviar molt. Jo era una persona molt tímida, insegura, parlava poc, i el teatre em va donar confiança i em va fer que corregués un aire nou a la meva vida. Em va canviar moltíssim i em va ensenyar que jo no estava per sota dels altres, que era com els altres.
Com li agradaria que l’espectador la recordi?
M’agradaria que em recordés com una professional del teatre, com una dona honesta que ha fet la seva feina. Jo he sigut sempre una lliure tiradora, només he treballat amb la força de la il·lusió, sense cap altre interès.