Cançons prohibides per commemorar el Tricentenari
'Cançons i romanços populars catalans de la Guerra de Successió' és la proposta d'aquest divendres, 4 de juliol, a les Nits de Música al Claustre
El concert ens l'explica el seu creador, Antoni Rossell.
Què ens presenta el concert de les Nits de Música al Claustre?
Són les cançons i els romanços de la Guerra de Successió. El repertori és el que es va cantar entre el 1706 i el 1716, i el 90% són cançons recuperades, perquè van estar prohibides, i de fet, tot aquell que tenia un plec, és a dir, la cançó, a casa seva, el condemnaven a varies penes. Són els plecs poètics, són els romanços que es cantaven al carrer, i que van seguint tots els episodis i els fets de la Guerra de Successió fins al 1714, i molt centrada amb el que va passar a Barcelona.
Un exemple?
Per exemple, hi ha un romanç de les dones de Barcelona, com van a Montjuïc a proveir la gent que està lluitant, a recollir els ferits, elles fins i tot es troben companyes seves mortes o ferides, i després hi ha tota una part d'exaltació a Carles III front a Felip V. Tot els episodis i els personatges de la Guerra de Successió van sortint. I també ha una part com més aristocràtica que són les cançons de Cort.
Un concert fruit d'una important feina de recerca...
Hi ha hagut una feina de reconstrucció per part de la Joana Escobedo, que és qui ha fet la part literària, i jo que he fet la part musicològica i la posada en escena. Com a única peça que s'ha conservat fins als nostres dies, amb música, és el Cant dels Ocells, que és quan estan molt contents quan veuen que al port de Barcelona atraquen els vaixells dels aliats que venen a ajudar els catalans. I la formació, ve donada una mica per la reconstrucció arqueològica. És a dir, s'ha agafat una guitarra barroca que era l'instrument més popular en aquell moment, i era l'instrument que tocaven els cecs que cantaven aquests romanços per les places.
Què veurem a sobre de l'escenari?
Per aquest espectacle en concret, hi ha un actor, en aquest cas l'actor santcugatenc Xavier Tor, i el percussionista, que és el Pere Gómez, també de Sant Cugat, a més del mallorquí Ferran Pisà, que és qui toca la guitarra barroca. I després compto amb tot el Cor La Lira, els 50 homes. És un espectacle molt èpic, on es diuen les coses molt clares. Potser per això va estar prohibit; algunes potser avui es podrien considerar incorrectes, i després, toca d'alguna manera tema d'actualitat, perquè en un dels romanços és diu “Felipó, ja has regnat prou; ves-te'n a Borbó a ta casa”.
Uns romanços amb un fort contingut monàrquic...
Té un contingut monàrquic, evidentment, perquè són romanços a favor de Carles III front a Felip V, i per altra té una vessant religiosa important perquè molts dels romanços amb contingut polític i bèl·lic han sortit de goigs a diferents Verges. Per exemple, hi ha un Goig a la Verge de la Llibertat, que és el moment en que la guerra ja està perduda, que es canta a aquesta Verge, que no és altra que la que hi havia a la capella d'en Mercús que està al carrer Calders de Barcelona.
Perquè s'ha recuperat aquesta música?
És un feina de dos anys. Dos anys de feina també amb una voluntat de recuperació patrimonial, que això també forma part de la meva feina normal. Jo canto, em dedico a recuperar repertoris perduts. Però amb la Joana Escobedo feia temps que volíem emprendre una nova aventura, i havíem pensat primer de recuperar els romanços del XVI – XVII, però fa dos anys vam decidir començar pels del 1714.
I una important feina de posada en escena...
Jo em pensava que cantaria jo sol els romanços amb una viola de roda, però en veure l'envergadura que tenia això, va canviar. S'havia de fer amb una guitarra barroca, percussió, i un cor d'homes. Jo volia un cor d'homes, i un cor d'homes experimentats; un recurs identitari, i això m'ho donaven els homes dels Cors Clavé, i ho vaig tenir claríssim. Al Cor La Lira els conec des de fa molts anys, i canten molt be, no hi havia cap mena de dubte que s'havia de fer en ells.
N'heu editat un disc, on es pot adquirir?
Cal destacar la col·laboració d'Albert Moraleda, que és qui ha editat el disc. Un disc que aviat es podrà aconseguir per internet. Actualment es pot adquirir al Monestir de Sant Cugat, al Born, al Museu Nacional de Catalunya i al Museu d'Història de Catalunya. I en circuit comercial espero que aviat. I també al mateix concert.
Aquest concert es repetirà a altres indrets?
És va estrenar al Born al mes d'abril, ara a Sant Cugat, al setembre es tornarà a fer al Claustre, i després anirà de gira per Catalunya. No sempre cantarà La Lira, perquè moure un equip de 70 persones és massa costós. Aquí comptem amb la col·laboració de l'ajuntament de Sant Cugat que s'ha fet càrrec de les despeses del cor, i de l'actor, per aquests tres espectacles.
Programa del concert
- Goigs a Carlos Tercer Goigs a Carlos Tercer (que Déu guarde), rey de las Espanyas, &c.(Barcelona: per Rafel Figueró, 1705.)
- L'Àguila Imperial A las festas ab què fou servida honrar a nostre amantíssim Monarca Carlos Tercer
- (que Déu guarde) la meritíssima Parroquial de Santa Susanna del Mercadal en la ciutat de Gerona
- en lo any 1705.
- Cant dels ocells Cant dels aucells quant arribaren los vaxells devant de Barcelona, y del desembarch de Carlos III (que Déu guarde.)
- L’amable llibertat Coblas a la desitjada vinguda de nostre rey y senyor Carlos III (que Déu guarde).
- Oïu-me amb atenció Cansó del felís succés que tingueren las armas de nostre rey Carlos III en lo siti de Barcelona y presa de Montjuïch.
- Fortalesa inexpugnable Còpia de una carta escrita al Principat de Catalunya ab la qual li suplícan
- alguns de sos naturals ausens que·s tròban en Castella y altres parts baix lo tirà govern de la França los deslliure de la esclavitut que pateixen posant-los a la gustosa y suau obediència de nostre volgut y adorat monarca Carlos III (que Déu guarde).
- La bonaventura Lletres curioses de la bonaventura que digué una gitana a Carlos Tercer quant partí de Viena a Espanya.
- L'any mil set-sents y sis Cançó ab la qual breument se relata lo siti de Barcelona del corrent any 1706.
- Proeses de les dones de Barcelona Proesas que las barcelonesas donas han ostentat en este siti de l'any 1706.
- Divina Isabel Carta que la afligida Barcelona, después de quatro meses que gime, oprimida de estrecho assedio, en los primeros días de el mes de deziembre de 1713 escrive a la augusta emperatriz y reina, su señora, en este romance de arte menor.
- Afectuosos clamors Afectuosos clamors, en los quals se implora lo socorro dels sants protectors de la excelentíssima ciutat de Barcelona per lo siti de l'any 1713.
- Català de casta Carta en resposta de altre que lo il·lustre marquès del Poal escrigué lo dia 3 del corrent mes de agost 1714 als magnífichs senyors priors, cònsols y proms dels coll·egis i confrarias de la excel·lentíssima ciutat de Barcelona.
- Goigs a la llibertat Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat, situada en lo altar del sant Christo de la capella de Marcús.