Esther Colls, supervisora de la restauració de l'església del Monestir de Sant Cugat. FOTO: Artur Ribera

Cultura

Colls: "La portalada del Monestir té una exposició de ferratges de moltes èpoques"

Entrevista amb Esther Colls, supervisora de les obres de restauració de l'església del Monestir de Sant Cugat del Vallès i arquitecta del Servei de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Esther Colls és arquitecta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i responsable de la Secció de Restauració del Patrimoni Arquitectònic.

A Sant Cugat, s'encarrega de la supervisió de la restauració de l'església del Monestir de Sant Cugat del Vallès, una obra que, tot i que sempre en funcionament, ha vist finalitzada una nova etapa amb la restauració de la portalada.

Ara el TOT l'entrevista per conèixer de primera mà quines han sigut les obres de recuperació al monument més famós de la ciutat.

Quin tipus d'obres esteu restaurant a Sant Cugat?
S'han firmat una sèrie de convenis entre l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat des del Servei de Patrimoni Arquitectònic, que és on jo treballo, per la restauració del monestir. S'havien de resoldre moltes coses que encara no s'han atès o problemes que han sorgit. Jo, en nom de la Generalitat de Catalunya, sóc la coordinadora d'aquesta promoció que va començar a finals de l'any passat i que està previst que acabi el 2020. Dins d'aquest projecte hi ha previst restaurar les cobertes, les façanes, les muralles del Monestir... En suma, es tracta d'una quantitat d'important de revisions que es compliran més o menys en funció de l'import de les obres.

Quines són les obres que van dur-se a finals de 2017?

A finals de l'any passat es van fer dues obres. Una d'elles va ser redactada per l'arquitecta de l'Ajuntament, la Maria del Mar Marco, i va consistir en diferents obres puntuals de reparació de la façana principal, una part de la qual quan feia vent es movia o es desprenien trossets de pedra, alguna intervenció concreta de la coberta i unes escales arqueològiques que han de servir per a les obres que començaran aquest any. També es va canviar la coberta de la portalada de l'església. Respecte a la Casa Abacial, on està situada la rectoria, s'han substituït els balcons que estaven en mal estat i s'ha refet gran part de la coberta. Pel que fa al claustre, s'han restaurat els paravents exteriors que donen al pati del claustre i també la part interior de la bancada perimetral del claustre. A més, s'han fet impermeabilitzacions per evitar filtracions d'aigua, la restauració d'alguna biga que estava en mal estat i algunes coses puntuals.

Quina és l'obra que vostè ha dirigit?
Jo he dirigit la restauració de la portalada de l'església. Ha sigut una obra multidisciplinària on ha participat molta gent. Entre ells els restauradors, enginyers de la UPC, personal del laboratori de materials de la UPC... En si, s'ha tractat d'una restauració general de tot l'edifici de l'església: des de la pedra fins als portals. Curiosament, s'ha constatat que aquests portals són els originals del segle XIV, i hi ha ferratges des del segle XIV fins al segle XXI. A cada època s'han anat sumant i s'ha anat unint tota una exposició de ferratges de diferents èpoques. També hi ha aparegut policromia... Aquests portals tenen molta història
 

"La pintura de l'Epifania era la pintura gòtica conservada 'in situ' en un exterior en més bon estat de Catalunya"

Qui ha format l'equip de restauració?

La direcció la vam compartir entre l'arquitecte tècnic Josep Coll i jo. La direcció i seguiment de la restauració la va dur el Pere Rovira, restaurador i conservador de la Generalitat de Catalunya, mentre que la restauració dels portals la va dirigir el Josep Paret, del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya. Els enginyers Pere Roca i Climent Molins ens van assessorar a escala estructural, i l'Antònia Navarro va estar al càrrec del Laboratori de Materials i l'analítica de materials de la UPC. Per la seva banda, vam contractar la Rosa Alcoy, historiadora de l'art, perquè analitzés i estudiés les pintures de l'epifania que hi ha en frontal de la portalada, i a la Lluïsa Menós, experta en Història de l'Art i ferratges, que va fer un seguiment de tots els ferratges que hi ha en els portals. La restauració dels portals la va realitzar l'empresa especialista en restauració de fusta, MV Arte per a Recop.

Quins són els problemes més grans amb què us heu trobat?

Les obres van començar a finals de setembre i van acabar a finals d'any. Ens vam trobar amb diversos problemes. Pel que fa a la pedra de la portalada, hi havia diverses coses a fer: la creu estava esquerdada i es movia; hi havia una esquerda que recorre des de dalt la façana i que trencava la llinda, el frontal i les arquivoltes i que funcionava de junta de dilatació; vam haver de restaurar la pintura de l'Epifania, que era la pintura gòtica conservada in situ en un exterior en més bon estat de Catalunya, per últim vam trobar-nos amb què les arquivoltes de l'església tenien una gran esquerda que partia l'edifici i que deixava mutilades algunes peces a banda i banda.

I les actuacions específiques?

El que vam haver de fer va ser, per una banda, treure tots els morters d'arrejuntat que estaven saltadissos, tornar-los a refer, fixar les peces que es movien o podien caure i netejar tota la pedra de la portalada. A més, al portal esquerre (que té unes dimensions de 15 cm de gruix, quatre metres i mig d'altura i dos metres d'amplada) una de les voltes s'havia deformat i la porta tocava a terra, i la vam haver de tornar a recol·locar.

Quines seran les futures actuacions a l'església?

Estem pensant en iniciar noves obres. Seran la restauració de les cobertes de l'ala nord de l'església i el cimbori. Ja hem començat de fet a moure peça en aquest sentit: ja tenim els projectes i el mes que ve ja anirà Comissió de Patrimoni perquè comencem els tràmits per adjudicar aquestes obres. Juntament amb l'actuació a la portalada, seran dos projectes conjunts i s'adjudicaran les obres conjuntament.

Per a què serveixen?

Totes aquestes obres serviran per restaurar el Monestir. Hem de pensar que la Generalitat, des del 1984 ha fet moltes obres en el Monestir, sobretot a la part del claustre, que és la part que era propietat pública. Ara s'ha de treballar menys en la part de l'església perquè al llarg dels anys s'ha anat treballant també en la quarta nau, en la de la zona sud, on es van fer unes obres de consolidació molt importants vora l'any 1998.

Quina és la inversió fins al moment?
Al Monestir, la Generalitat ha invertit més de 4 milions d'euros en diferents anys i en diferents obres. Entre les administracions està previst seguir continuant aquest seguit de restauracions iniciades el 1984, tot i que anteriorment també s'hi havien fet altres obres de restauració més puntuals. Pensem que des del segle X que es va fundar el monestir fins avui, el Monestir és el resultat d'una contínua sèrie d'intervencions. Mai hem tingut un Monestir igual que quan es va començar.