Cyrano es presenta creant molta expectativa
Gairebé 100 persones han assistit aquest dilluns al Parlem de Teatre per conèixer l'espectacle amb Pere Arquillué i Oriol Broggi, actor i director de l'obra
Per anar fent boca del que es veurà divendres a partir de les 21 hores, aquest dilluns a la tarda, actor i director, Arquillué i Broggi, van protagonitzar el primer Parlem de teatre a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. Un acte que va omplir de gom a gom la sala, amb gairebé un centenar de persones que no es van voler perdre els secrets d'un muntatge molt especial, que diumenge 3 de febrer arribava a les 100 representacions i que la de Sant Cugat serà la 101.
El per què de la proposta
Oriol Broggi va destacar que “feia temps que volia portar a l'escenari aquest text, però em feia falta un actor que tirés del carró, i aquest era el Pere; quan ell em va dir que sí, des de La Perla 29 vam creure que era el moment, i més aprofitant l'espai de la Biblioteca de Catalunya, que és la seu de la companyia”. Pere Arquillué va voler matissar que “vaig acceptar-ho perquè tant l'Oriol com tota la companyia em van donar les eines per poder portar-ho a l'escenari”, i va explicar que “neix de que a tots dos ens semblava que l'important era el text d'aquest muntatge, i que feia massa temps que no pujava a l'escenari”.
Respecte la proposta que Flotats va portar als escenaris, Oriol Broggi va apuntar que “el que podíem fer nosaltres era portar-la al nostre terreny, tot retallant el text original per fer-lo actual, i convertir l'obra en nostra”. Una feina que, va destacar, “ha estat possible gràcies a l'esforç del Pere, que va ser qui va iniciar el projecte amb els assajos”.
El text
Broggi en va destacar l'exquisidesa del text, tot apuntant que “és una obra del segle XIX escrita en vers a la manera del segle XVI, amb un argument perfecte i uns versos preciosos, tot i que alguns cops era massa ensucrada, i l'hem adaptat a l'època actual”. A més, com va destacar Arquillué, “no volíem que es convertís en un diàleg assistit, sinó que tota la companyia hi tingués el seu protagonisme; que hi fossin tots a sobre l'escenari”.
“Una altra de les llibertats que ens vam prendre a l'hora de treballar el vers”, apunta Arquillue, “va ser trencar de tant en tant la rima”, ja que “l'objectiu és que el públic, i els actors, s'hi sentissin còmodes”.
“Un espectacle que és una festa”
Després de més d'una hora de xerrada, i abans d'acomiadar-se, Arquillué va destacar que “la gràcia d'aquest text és que és una festa en el sentit estricte, per a tota la família; grans i petits es queden captivats, atrapats, i per als actors, això és molt especial”.