David Mengual: “Una Big Band aporta més nivell cultural a la ciutat”
David Mengual és un contrabaixista i compositor santcugatenc i dirigeix la Big Band Jazzenviu, recentment nomenada millor banda de jazz del país. A més, ha estat escollit millor compositor de l’any.
Per què va decidir participar en aquest projecte?
M’ho van proposar els de Jazzenviu i jo, encara que he tocat en diverses Big Bang, mai havia dirigit. Com a condicions vaig posar que fos una formació estable i que tingués un repertori propi. En aquell moment estava una mica acollonit, però ara m’alegro molt d’haver pres aquella decisió. A base de cops i de pràctica, he anat aprenent a dirigir. Els músics també m’han ajudat molt perquè no fan el rol de faristol, sinó que s’han implicat molt en el projecte.
Amb quina idea va néixer la Big Band?
El primer objectiu era consolidar la Big Band. Però la intenció era intentar que l’Ajuntament de Sant Cugat s’impliqués en aquest projecte. Mantenir una banda de quinze músics que no cobren i ho fan per amor a l’art és complicat. Fins ara ho hem aconseguit, i no gràcies a les ajudes que ens han donat. Aquest sistema sense ajuda no sé fins quan es podrà aguantar.
Ha faltat sensibilitat per part de l’Administració?
No hi ha gaires ciutats del Vallès amb Big Band i esperàvem una mica més d’atenció. No ens volem fer rics amb això, perquè si no, no seríem músics; però sí que demanem uns mínims. En aquest moment tenim més credibilitat que abans i se’ns prenen més de debò, però el problema és que ara no hi ha diners. Al principi eren molt escèptics.
Com heu rebut el reconeixement de millor banda de jazz de Catalunya?
Amb molta sorpresa perquè aquests premis els donen els músics de l’associació, i que reconeguin la nostra feina de dos anys serveix per veure que no soc l’únic burro que tira del carro. Ara veig que hi ha més gent que creu en aquest projecte i també és una motivació per seguir treballant. Esperem que aquest reconeixement es tradueixi en més implicació de les administracions.
Què li aporta una Big Band a Sant Cugat?
D’entrada, li aporta més nivell cultural. Sant Cugat, des que va créixer tant, ha passat de poble a ciutat dormitori on la majoria de la població que hi viu no té el sentiment de pertinença. Projectes com aquest han de servir perquè els nouvinguts sàpiguen que a Sant Cugat hi passen coses i que no només hi ha bars pijos. Hi ha gent que intenta fer coses i cuidar les persones que hi viuen.
A Sant Cugat el jazz i la música en general tenen molt bona acollida.
El que atrau més a la gent és fer música en directe perquè cada vegada és més exòtic. A Sant Cugat falten moltes facilitats, perquè espais que puguin fer música en directe ja existeixen. Si fos més fàcil per als empresaris, potser hi hauria més bars amb música en directe.
Acabeu de publicar el vostre primer disc amb la música de Bill Evans arranjada per Joan Díaz. En què esteu treballant ara?
Una Big Band és com una bèstia molt gran que necessita menjar tota l’estona i la novetat en el programa és el que dóna vida a aquestes formacions. Per això, intento buscar gent que faci adaptacions especials per aportar una identitat única a la nostra Big Band. Per exemple, tenim una peça que és un acudit de “Chiquito de la Calzada” musicat per Dani Pérez. Intentem no ser la típica orquestra de jazz, sinó oferir coses molt diferents.
Com veu la Big Band d’aquí dos anys més?
Si existim i mantenim la il·lusió ja és un gran objectiu. Després, el ressò i reconeixement no m’importen tant perquè jo ara estic aprenent sense perdre gaires diners.
Què és el que més t’atrau del jazz?
La paraula jazz no m’agrada gaire perquè pot significar moltes coses. De la música, el que m’agrada és que estigui viva. Jo em puc emocionar amb qualsevol estil musical, m’agrada tot menys la música que posen a la ràdio. La música comercial m’avorreix i em molesta perquè te l’imposen amb la cultura del fil musical: música al metro, a les botigues. La música de qualitat cada vegada està més soterrada.