David Selvas, ‘Els fills’: “A l'obra mostrem que encara podem apostar per l'energia verda"

Dirigirà ‘Els fills’ al Teatre-Auditori. Què li aporta la direcció?
Són dues feines diferents, en el fons. Dirigir vol dir liderar un grup de gent, actors, tècnics, sonògrafs, dissenyadors de llum, i decidir cap on vols portar l’obra, què vols explicar amb el text i com fer que passin coses a l’escenari. Com a actor, en canvi, et relaciones amb un sol personatge i aportes la seva part a la història, però no tens la responsabilitat de la totalitat del relat. Aquesta és, potser, la diferència més important.

En aquest moment de la seva carrera, li agrada més dirigir o actuar?
Ara mateix m’agrada més dirigir, sobretot les coses que fem a la Brutal, a la nostra companyia. Treballar amb actors que admiro molt, amb qui he treballat abans i amb qui tinc una relació d’amistat, com l’Emma, el Jordi, la Mercè i que també els ve de gust explicar una història junts. 

Parlem de la història d’’Els fills’, una distopia tan de moda avui avui dia...
És la història d’uns científics nuclears que es retroben amb una antiga companya després de molts anys. Fa 38 anys van participar en la creació d’una central nuclear i, després d’un accident similar al de Fukushima, aquesta dona els busca perquè els necessita per arreglar una cosa que no van fer bé en el seu moment. L’obra planteja la responsabilitat d’una generació que va impulsar determinades decisions en nom del creixement econòmic, decisions que han tingut conseqüències, i ella vol assumir aquesta responsabilitat.

Quina escenografia es trobarà el públic?
Veurem una casa, que és on passa la història, però amb l’aroma d’un lloc on ha passat un desastre. Un espai que reflecteix com queda la terra i un indret després d’una desgràcia d’aquesta mena.

L’obra deixa un missatge positiu?
Sí. En el fons, el que vol l’autora és transmetre que, com a societat, ens podem responsabilitzar del que hem fet malament i que encara som a temps de fer coses per reconduir el rumb, ja sigui apostant per les energies verdes i la sostenibilitat, o evitant esgotar uns recursos del planeta que són limitats i assumint que no tot s’hi val a l’hora de progressar.

A l’obra hi actua Emma Vilarasau, que dona nom actualment al Teatre-Auditori...
Sí. És un plaer dirigir-la. Facilita molt la funció de la direcció.

Ha vingut altres vegades al Teatre-Auditori. Què en destaca?
És un teatre molt gran i molt ben preparat tècnicament. Venir a Sant Cugat és com anar a casa: el públic és càlid, però aquí has de remar fort per fer arribar la història a tot el pati de butaques.

En quins projectes està treballant després d’Els fills?
Ara estem estrenant una obra al Poliorama que es diu Perfectes desconeguts que també dirigeixo jo, una coproducció amb T de Teatre, Bitò i La Brutal.

Com a pare, li fa una il·lusió especial dirigir aquesta obra?
És una obra interpretada per tres actors de més de 65 anys, que no és molt habitual, però a la vegada és una obra que mira a les joves generacions. És una obra, en el fons molt jove perquè tot el que volen fer es fa pels qui ve darrera d'ells. L'Emma sempre ho diu: "seria meravellós que el teatre estigués ple de gent jove, perquè l’obra connecta molt amb aquest pensament. Són tres persones grans amb un esperit i amb les ganes de viure dels personatges molts semblants als de la gent jove. I això quan ets pare et toca més perquè ho tens a casa.

El teatre s’ha allunyat del públic jove?
Depèn. N'hi ha companyies que no s'han allunyat. Cada generació es vincula amb unes companyies. A la Calòrica o en altres companyies hi ha gent molt jove. L’important és que hi hagi propostes per a tothom, perquè cadascú pugui trobar històries que li interessin. D’aquesta manera, suposo que el futur del teatre estarà garantit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.