Si pensem en aquesta festa des d’una òptica estrictament lèxica, de seguida ens vindran al cap paraules com panellets (no panallets*) o moniatos (no boniatos*). Però n’hi ha més: la paperina amb què les castanyeres emboliquen les castanyes; la carbassa (també dita carabassa); algunes fruites seques com les nous (no pas anous*), els aglans (o glans), que mengen els senglars; el moscatell, la mistela i la garnatxa, etc.
Coincidint amb la Castanyada, trobem altres fruites de temporada, com les pomes i mandarines, les cireres bordes, els caquis, les figues, les xirimoies (però no xirimioyes*), els alvocats (sovint confosos amb els advocats) o les panses. De fet, a la Castanyada és freqüent menjar fruita confitada. Recordeu, però, que “octubre humit, la fruita ha podrit”.