Antigament es creia que per cada castanya que es menjava, s’alliberava una ànima

Cultura

De castanyes i moniatos

L’1 de novembre commemorem el dia de Tots Sants

Els catalans celebrem especialment la vigília d’aquesta diada, és a dir, la Castanyada. L’origen d’aquesta festa l’hem de cercar en una antiga festa ritual funerària en què es menjaven castanyes en un ambient estrictament familiar. Sembla que hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, s’alliberava una ànima del purgatori.

Si pensem en aquesta festa des d’una òptica estrictament lèxica, de seguida ens vindran al cap paraules com panellets (no panallets*) o moniatos (no boniatos*). Però n’hi ha més: la paperina amb què les castanyeres emboliquen les castanyes; la carbassa (també dita carabassa); algunes fruites seques com les nous (no pas anous*), els aglans (o glans), que mengen els senglars; el moscatell, la mistela i la garnatxa, etc.

Coincidint amb la Castanyada, trobem altres fruites de temporada, com les pomes i mandarines, les cireres bordes, els caquis, les figues, les xirimoies (però no xirimioyes*), els alvocats (sovint confosos amb els advocats) o les panses. De fet, a la Castanyada és freqüent menjar fruita confitada. Recordeu, però, que “octubre humit, la fruita ha podrit”.