'El Nom' tanca la temporada del Teatre-Auditori
L'espectacle, dirigit per Joel Joan, es representarà aquest divendres, 24 de maig, a les 21 hores
Sinopsi
El Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys. Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb el Claudi, un bon amic de la infància. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costum d’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la seva paternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor... Però, quan sobtadament li pregunten, si ja ha escollit un nom pel nen, la seva resposta deixa a tots bocabadats.
El Nom és una comèdia magistralment escrita i adaptada que despulla uns personatges de les seves disfresses i per uns instants ens els mostra tal com són. Uns personatges meravellosament febles, superbs i entranyables. Uns personatges que un cop t’atrapen, ja no te’ls podràs treure del cap ni del cor.
Què veurem a l'escenari, ens ho explica l'actor Lluís Villanueva.
“És una comèdia per riure, que ens fa molta falta”
Què veurem a l’escenari santcugatenc?
Veurem el que jo penso que és una comèdia fantàstica per trama, per situacions, per escriptura i per estructura. Que fa molt riure, vaja. I, a més a més, té tocs també que fan pensar i que fan rumiar, perquè és una comèdia que ens toca molt, perquè parla de la família, parla dels amics, de les persones que formen part de la nostra vida... de qui som i qui volem ser. I tot això a partir d’una anècdota que és “quin nom li posaràs a la teva criatura quan neixi?”. Això és l’anècdota que dóna punt de partida a tota l’obra. Però també és veritat que al darrere d’aquesta anècdota hi ha un acte de sinceritat, és a dir, tu qui ets, què ensenyes a la vida, i què veiem els altres de tu. I a partir d’aquí, riurem molt.
Del repartiment, què en destaques?
Ha estat una feina molt fàcil. Està ben escrita, i això ja és molt. Molts dels que formem la companyia som amics, i això també facilita molt la feina. Ens ho passem molt bé, i això es nota. Com el Barça, fem pinya!
Una teràpia per riure, per què cal veure-la?
Sobretot per passar una bona estona, i també per riure molt que, a més, ens fa molta falta. La gent riu des del primer moment.