El santcugatenc Xavier Bosch presenta la novel·la 'Eufòria'
El periodista va treure a la venda el seu últim llibre el passat 20 de febrer, la tercera part de la novel·la 'Se sabrà tot' (2009) i que va continuar amb 'Homes d’honor' (2012). La presentació és al Museu del Monestir
El TOT li va fer una entrevista just abans de sortir a la venda:
És la tercera novel·la que protagonitza Dani Santana. Ha creat un personatge molt potent!
Els editors diuen que sí. Jo no ho sé. De moment, en Dani Santana l’hem posat dirigint un diari i dimitint, l’hem tingut fent un programa de televisió, i aquí, per diverses circumstàncies, perquè l’han intentat assassinar i està enguixat de dalt a baix, es veu forçat a entrar en el món de les noves tecnologies i muntar un diari digital amb els seus companys de clínica. El que m’agrada és posar el Dani Santana en diferents situacions periodístiques.
Serà l’últim Santana, o la història seguirà avançant?
De moment no em plantejo més “Santanes”, però no descarto que n’hi hagi més.
Situa el personatge dins el món del periodisme digital.
El periodisme és el teló de fons. Cadascuna de les novel·les del Dani Santana em serveix per reflexionar sobre la feina periodística i per explicar al lector, que normalment no és periodista, l’entrellat de la nostra professió. Cap de les històries descabdella el periodisme digital, però sí que és allà on passen les coses.
Introdueix també la figura d’un ‘hacker’, un personatge complex per la seva doble moral. Quin paper té en la història?
Bradley Manning, Julian Assange, Wikileaks, han obert unes portes al periodisme perilloses però que també són transparents. El debat ètic de fins on es pot investigar és molt curiós. Un hacker és un pirata i per definició aconsegueix la informació de manera no lícita. Però hem vist que hi ha informació molt rellevant, com l’espionatge dels Estats Units, que és molt significativa i molt important per a la població. Aquest debat, entre ètica i periodisme, també el trobem a la novel·la.
Quanta realitat i quanta ficció hi ha a la novel·la?
A mi m’agrada que les tres novel·les siguin de ficció real. Explico realitats amagades. Aquí una realitat amagada que explico és, més enllà de les retallades, com hem arribat a arruïnar el sistema sanitari que teníem.
Com arriba a aquesta conclusió?
Això va començar per Twitter, amb un lector que va contactar amb mi i que em va dir que tenia una bona història per al Santana. Aquest lector va ser visitador comercial d’una farmacèutica durant dotze anys. Vam quedar en un hotel de Barcelona d’amagat, em va explicar la història fil per randa, i tota la història que em va explicar ell és el que he convertit en novel·la. Canviant els noms del medicament i de l’empresa farmacèutica, és clar.
És a dir, estem parlant d’una història completament real!
És una font real i fidedigna. Per tant, les dades que dono són les dades que em dóna ell. Ell no només triplicava el seu sou amb comissions, sinó que hi ha metges que han duplicat i triplicat el seu sou gràcies a receptar més medicaments dels que hauria calgut. Aquesta pràctica cada vegada és menys habitual, perquè hi ha més controls, però durant molts anys ha estat un modus vivendi molt important al nostre país.
L’altra trama de la novel·la la protagonitza un magnat que vol fer un parc d’atraccions a Barcelona.
Aquí arriba un dels homes més rics del món, que viu obsessionat per sortir a la llista Forbes. És un magnat mexicà que ha fet molta pasta amb la telefonia mòbil i que vol diversificar els seus negocis. Decideix muntar a Europa el parc temàtic més gran i tot plegat tria una població a 60 quilòmetres de Barcelona. Aquí es produeix una doble lluita entre el poder, els interessos d’aquest senyor, i la ciutadania. Digue-li ficció també.
Hi ha també paral·lelismes entre vostè i el Dani Santana?
Per fugir d’aquesta pregunta el que he fet és que el Dani Santana l’hagin intentat matar i estigui enguixat de dalt a baix durant bona part de la novel·la. Ho faig perquè la gent vegi que els paral·lelismes que s’han establert entre la seva vida i la meva tenen un punt on comencen a divergir.
No troba paradoxal que ens interessin molt les novel·les on es fa periodisme d’investigació i en la realitat cada vegada es fa menys?
N’hi ha menys perquè és car i els amos dels mitjans estan menys disposats a apostar-hi. Però encara n’hi ha i encara se’n fa de molt bo. A més, els digitals i els blocs són una oportunitat més per penjar aquestes coses. Això és el que fan el Dani Santana i els seus companys: munten un diari digital per poder investigar i publicar el que volen ells, i no allò que els amos dels mitjans pretenen silenciar. Per fugir de totes aquestes pressions i ser més independents creen aquesta sortida, que jo crec que és una molt bona sortida pel periodisme.
D’on ve el nom d’Eufòria?
El nom del medicament sobre el qual investiguen el Santana i els seus companys és un antidepressiu d’última generació, un medicament ètic, és a dir, la farmacèutica encara té la patent i no hi pot haver un genèric. Vaig pensar que Eufòria era un bon títol, d’una sola paraula, fàcil de recordar i que marca el tema de la novel·la.