'El último', l'etapa surrealista de Quim Viñolas
L'artista santcugatenc Quim Viñolas ens mostra la seva faceta de cineasta més surrealista amb aquest documental del 1966 'El último'
Your browser doesn't support HTML5 video
El último (1966): El quart documental
És un curt santcugatenc de ficció que avançava pel complement surrealista que també surava en alguns moments de la pel·lícula anterior. Amb un fons de música gregoriana veiem la vida quotidiana (i marginal) d'un vell pagès en un entorn descontextualitzat i irreal. Tenim un brutal xoc visual entre l'aparent normalitat d'aquell home i un entorn descontextualitzat i irreal. Descobrim que la seva única ocupació és anar retallant textos i/o fotografies de revistes, que guarda curosament en una municó d'arxivadors. En alguna podem llegir un titular: "Campo de tortura". Tot d'una una successió de fotografies trenca el relat anterior, són de multituds, de primers plans de cares angoixades...
Amics seus, entre d'altres Pep Codó i Paco Soler amb la col.laboració d'Octavi Barnils, JM Martí Rom i de l'Ajuntament de Sant Cugat li van retre homenatge a la seva faceta cinèfila. El Siglo de Mercantic es va quedar petit.
Algunes de les imatges extretes del film:
Viñolas és un clar exponent del cinema independent que va sorgir als anys seixanta allunyat del cinema amateur, molt proper a la realitat social i a l'experimentació i molt lligat a les arts avantguardistes, un cinema pre-maig del 68.
Només queda projectar Testimoni (1969) la última realització de Viñolas que retrata la onada d'inmigració dels seixanta, quan Espanya s'abocava al desarrelem i les ciutats creixien caòticament.