"És, senzillament, imprescindible"
Jaime Azpilicueta és el director de la versió espanyola de Sonrisas y lágrimas. Él pioner de la direcció i producció de musicals a l’Estat espanyol i també ha treballat arreu del món. S’han unit dos clàssics: Azpilicueta i Sonrisas y lágrimas
Jo vaig fer dos intents de portar l’espectacle fa 10 anys però a l’hora d’emprendre el muntatge va ser molt difícil perquè, si no tens una gran producció darrere de Sonrisas y lágrimas, no val la pena fer-lo. En aquesta ocasió, diverses empreses s’han unit per poder afrontar aquest risc, que és molt alt. Si no tingués aquesta gran producció darrere, no hauria acceptat dirigir-lo.
L’espectacle més gran que mai ha girat per Espanya.
Requereix molts canvis de decorats, passem de la muntanya al convent, del convent a la casa, al jardí... Fins a 22 canvis d’escenari! Un musical clàssic com aquest es fa amb una gran producció o no cal fer-lo i per això estic tant agraït als productors, perquè m’han donat molts recursos. I no hi ha una versió B per portar-lo per escenaris més petits, sinó que a Sant Cugat es veurà igual que s’estrenarà el 26 de setembre a la Gran Via de Madrid. El mateix espectacle, la mateixa producció.
Per què 45 milions de persones han vist ‘Sonrisas y lágrimas’?
És una proposta plena de sinceritat, tendresa, alegria... El títol en espanyol, Sonrisas y lágrimas, és una gran trobada perquè realment són somriures i llàgrimes, perquè la gent s’ho passa molt bé i tots sabem que acaba amb les llàgrimes de la invasió nazi a Àustria. A més, és per tots els públics i he vist plorar des de gent gran a noies de vint anys. Estem parlant d’un clàssic del segle XX que mai passarà de moda perquè la història sempre serà actual i els valors que transmet també. Sonrisas y lágrimas és senzillament imprescindible, és un món diferent i fa emocionar i gaudir moltíssim.
‘Sonrisas y lágrimas’ arriba amb una superproducció. Quin és el nivell dels musicals a l’Estat?
Així com fa vint anys anaves a Broadway i dubtaven que a Espanya es poguessin fer musicals com a allà, actualment Barcelona i Madrid i tot l’Estat estan considerats la tercera potència mundial de producció de musicals. Cal dir que les produccions espanyoles estan moltes vegades per sobre d’espectacles que es veuen a Londres o a Nova York