Julio Manrique durant la presentació amb artistes al Teatre-Auditori. FOTO: Artur Ribera

Cultura

'Incendis' arriba al Teatre-Auditori

Julio Manrique i Clara Segura pugen a l'escenari santcugatenc aquest divendres, 1 de desembre, a les 21 hores

Sota la direcció d’Oriol Broggi, arriba aquest divendres, 1 de desembre, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, Incendis, protagonitzada per Julio Manrique i Clara Segura. Una tragèdia contemporània que recorda les clàssiques. Una aposta arriscada de La Perla 29 que ha començat una gira per Catalunya després de l’èxit que va tenir al Teatre Romea de Barcelona. Els protagonistes interpreten la història d’uns germans libanesos que després de viure la dramàtica mort de la seva mare lluiten per trobar i entendre quins són els seus orígens.

El seu protagonista ens explica què veurem a partir de les 21 hores.

Julio Manrique: “No juga ni amb tòpics ni amb llocs comuns”

Què és Incendis?
És una de les obres més bèsties que he fet en el sentit de l’estil teatral que representa Incendis, perquè és un text en què el seu autor, el libanès Wajdi Mouawad, juga amb tècniques narratives típiques del cinema, barreja temps del passat i del futur -fa flashbacks i flashforwards-, i tot un conjunt de ritmes que representar-los en el teatre és tot un repte. Però l’Oriol Broggi és un gran director i ha estat capaç de tirar endavant aquesta obra contemporània de la mida d’un Shakespeare.

Què ens explica l’obra?
Incendis és la segona de les quatre parts del text original del libanès Wajdi Mouawad. Una obra que va escriure després de ser expulsat del seu país i va convertir els seus orígens amb material dramàtic. Es tracta d’una història que parla precisament d’això, dels orígens de les persones, però en un context tràgic.

Les crítiques parlen d’una obra que no deixa indiferent a ningú...
I és així. Fins i tot nosaltres, els actors, ens costa assimilar tot el que intentem expressar sobre l’escenari. Incendis és un teatre reflexiu, que fa emocionar l’espectador perquè no és una obra que juga amb tòpics ni amb llocs comuns, com estem habituats. És una obra que pretén desvetllar alguna cosa profunda i per fer-ho utilitza tots els mecanismes de la narrativa del teatre. Jo l’acostumo a definir com una obra en què s’ajunten el cor, el cap i l’estómac de la persona que la va crear.

Com s’entén una obra contemporània i clàssica a la vegada?
El text original recorda les tragèdies gregues, però la manera com està enfocat i la representació que n’hem fet trenca l’esquema habitual del teatre.