Joan Pera i Amparo Moreno en un moment de 'Visca els Nuvis'. FOTO: C.Caballé

Cultura

Joan Pera parla del seu retorn a Sant Cugat

Al costat d'Amparo Moreno van representar 'Visca els nuvis', diumenge, al Teatre-Auditori

Visca els nuvis és l'obra que, durant aquesta temporada al Teatre-Auditori, van presentar Joan Pera i Amparo Moreno el passat diumenge 21. Una comèdia divertida, situada a principis del segle passada, però que no perd l'actualitat, ja que porta damunt l'escenari els conflictes i experiències de tota parella o matrimoni al llarg de la seva vida.

El públic va respondre de la millor manera. Gairebé 700 persones van omplir el Teatre-Auditori, i van riure durant les dues hores d'interpretació magistral de dos veterans dels escenaris catalans.

El TOT Sant Cugat va poder parlar amb els seus protagonistes un cop finalitzada la funció. Vols saber què ens va dir Joan Pera en el seu retorn a l'escenari santcugatenc?

Entrevista a Joan Pera
Que sent de tornada a Sant Cugat?
Sant Cugat és dels primers llocs en els que vaig començar a fer funcions. Sempre vens amb un carinyo especial. Sempre dic que el primer teatre amb cara i ulls que vaig veure en la meva vida, va ser aquest, perquè la resta eren molt íntims, i aquest va ser el primer de Catalunya. I el públic aquí també m'aprecia molt, i això és un gaudi.

Com ha vist avui el públic santcugatenc?
Extraordinari. I mira que el púbic d'aquí, fruit d'una programació teatral de fa molts anys, no els hi pots donar gat per llebre. És seriot. És entès. I normalment, aquesta és una comèdia popular, que de seguida enganxa, i aquí costa. Però durant la funció ha anat pujant, i ha estat un final esclatant.

Com s'aguanta la figura davant un patí de butaques ple rient?
No ho se. És una mica la meva vida. Sobretot tinc un desig enorme de que la gent s'ho passi be, sigui feliç, vegi una bona comèdia... i aquest desig de tota la vida deu fer que quan surto a l'escenari, la gent be amb el desig de veure'm, i jo amb el desig de veure'ls a ells. Deu ser aquesta simbiosi que fem amb el públic.

Amparo Moreno se suma a Joan Pera...
A. Moreno. Tot el que t'ha dit és veritat...
J. Pera. Ei! Hem passat tota una vida aquesta tarda!
A. Moreno. Home, al final ja es veu més real. Al principi, passar per vint anys es necessita molta imaginació. Però el teatre ja ho te això...
J. Pera. El teatre és màgia!

Amparo, l'altre dia ens deia que Joan Pera li havia fet el salt. Com ha anat el retrobament?
Home, jo esperant, esperant, i ara ens hem trobat de nou... Fantàstic.

J. Pera. Però tot és bo el que es fa esperar. I mai és tard si s'arriba a hora.

Contents amb el resultat?

A. Moreno. Estem molt contents.
J. Pera. Crec que la podem fer tota la vida, és molt maca, la fem molt a gust, i la gent la gaudeix tant...
A. Moreno. És intemporal. Veuen que és la veritat de la vida, encara que sigui el segle passat, que no han canviat tantes coses...
J. Pera. I que hi ha quatre gags divertits, i no deixes mai que la sang arribi al riu.
A. Moreno. I que els masclistes no s'han acabat!
J. Pera. Però aquesta funció s'acaba al 48, que és més o menys quan vaig néixer jo... llavors ja va canviar...

Una matrimoni especial a l'escenari, i dues persones extraordinàries fora d'ell. Moltes felicitats a tots, i que l'èxit no s'acabi!