El director de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, Jordi Ferrer. FOTO: Cedida

Cultura

Josep Ferré: "L'Orquestra Simfònica té èxit pel nivell i l'interés cultural a Sant Cugat"

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat compleix 30 anys d'existència durant el 2020

L'Orquestra Simfònica de Sant Cugat -o el que avui es coneix com a tal- va néixer l'any 1990 de la mà de l'impuls de la societat civil santcugatenca. En els 30 anys que fa de la seva irrupció, l'orquestra ha passat de fer concerts al Monestir de la ciutat, a esdevenir una de les poques orquestres simfòniques professionals del país i a actuar en indrets impensables ara fa 30 anys, com el Teatre del Liceu o el Palau Sant Jordi. De l'aniversari i de l'evolució de l'entitat en parlem amb el seu actual director, Josep Ferré.

L'Orquestra Simfònica celebra 30 anys. És una xifra especial.

Sí, i aprofitem una mica loportunitat per fer celebrar-ho, perquè realment 30 anys no són 4 dies. És moment per fer una mirada a tot el que hem fet fins ara i és prou interessant.

Els ha tocat celebrar-ho en un moment complicat, en el marc de la pandèmia. Això haurà afectat la previsió que tenien per commemorar els 30 anys.

Sí. De fet, el concert del passat divendres 27 de novembre, estava previst durant la primera onada. S'havia de fer algun acte més social, algun sopar, algun esmorzar amb els músics i els abonats... Hi havia diferents activitats previstes que es van haver de posposar. De fet, tot el que teníem pensat ho hem hagut d'anul·lar. Però sí que vam voler fer el concert, perquè a més el compositor Salvador Brotons ens havia dedicat una obra i és un luxe poder-la estrenar. Volíem fer-ho tant sí com no. En aquest context vam haver de decidir, i vam decidir que el concert el faríem igualment. En aquell moment estava pensat sense públic, en línia. Finalment es va poder fer amb el 50% de l'aforament del Teatre-Auditori, i vam tenir aquesta sort. Estem molt contents.

"La comunicació visual és molt important en una orquestra simfònica, i la mascareta fa que quedi restringida"

A banda de l'afectació en els actes de l'aniversari, com han viscut la pandèmia?

La gent pot pensar que hi ha menys feina, i és al contrari, perquè amb la pandèmia hi ha la feina de preparar les coses, i després la feina de canviar-les. En l'àmbit artístic, hi ha moltes dificultats afegides: de mobilitat per fer assajos, dificultats en el mateix lloc d'assaig -sempre hi ha restriccions pel que fa a quantitat de gent-, i també complica la cosa el fet d'haver d'assajar amb els músics tant separats. A més, la comunicació visual és molt important en una orquestra simfònica, i la mascareta fa que quedi restringida. De totes maneres, nosaltres hem seguit tots els protocols, inclús hem col·locat mampares entre els músics... Hem superat les dificultats a base d'il·lusió i ganes de fer música.

"L'evolució ha estat molt mesurada, però molt constant en el temps, i això ha donat una gran fortalesa a l'organització"

Com diria que ha evolucionat l'orquestra al llarg d'aquests 30 anys?

L'evolució s'ha basat sempre en un sentit d'adaptació. Vam començar l'any 1990, fent l'orquestra que necessitàvem per fer els concerts al Monestir, que era una orquestra de cambra. A partir de l'any 1993, quan es va construir el Teatre-Auditori ens vam anar adaptant a aquell gran escenari, i a poc a poc vam anar incrementant el nombre de músics, fins a arribar a ser una gran orquestra simfònica, amb més de 50 músics. L'evolució ha estat molt mesurada, però molt constant en el temps, i això ha donat una gran fortalesa a l'organització. Els músics han vist que l'orquestra tenia una base sòlida, un públic que la seguia, i una gran ambició artística, que això és el que més desitgen els músics. Vam començar amb 20 músics i ara som una de les 4 o 5 orquestres simfòniques professionals de Catalunya.

Ara ja en són 60. Com a director, com es gestiona un grup humà tant gran?

Es gestiona amb molta confiança. Hi ha dos tipus de directors: els que es preocupen pel control absolut de qualsevol detall, o els que proposen reptes i confien amb la gent. Nosaltres fem servir la segona opció, i els músics tenen tota la nostra confiança. Això fa que la gent s'hi esforci, cadascú des de la seva àrea, en l'objectiu final: que el projecte funcioni. Treballem en equip. L'orquestra ens supera individualment a qualsevol de nosaltres. El resultat final és superior a qualsevol expectativa prevista.

Es podria dir que el creixement de l'orquestra ha anat lligat al creixement en nombre de població de Sant Cugat?

No sé si té una relació directa, perquè per aquesta regla de tres, ciutats amb més habitants que Sant Cugat tindrien una orquestra gran, i no la tenen. Jo crec que aquí, al començament, la societat civil de Sant Cugat es va organitzar en l'Associació Orquestra Sant Cugat, que actualment és l'associació d'espectadors. Allà hi havia persones de diferents àmbits culturals, només hi havia el denominador comú de la voluntat que Sant Cugat gaudís d'una orquestra important per tal d'oferir concerts a la ciutat.

 "Una de les principals característiques de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat és que té èxit de públic"

En aquell moment no era fàcil. I aquesta voluntat no ve pel nombre d'habitants, sinó més aviat pel moviment cultural de la ciutat, l'interès per la cultura. Això va ser un bon caldo de cultiu pel naixement de l'orquestra. Jo diria que neix més per a una demanada de la societat, que volia aquesta mena de concerts, que no pas per la voluntat d'una o dues persones. Aquest entorn cultural d'un cert nivell ha fet que la proposta de l'orquestra tingui èxit. Una de les principals característiques de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat és que té èxit de públic.

Si hagués de quedar-se amb dos tres moments d'aquests 30 anys, quins escolliria?

N'hi ha hagut molts. Vam fer un Palau Sant Jordi amb 20.000 espectadors, amb en Josep Carreras, que va ser espectacular; també amb el Lluís Llach als Jardins de Cap Roig; al pessebre Pau Casals de la Sagrada Família, amb un cor de 400 persones; hem actuat al Liceu, a la Sala Oval... Hem fet coses que realment fan patxoca, hem fet concerts molt importants. Estem contents.

"Nosaltres estem molt orgullosos de portar el nom de la ciutat"

Quan actuen fora de Sant Cugat, porten el nom de la ciutat per arreu del país. Què genera més responsabilitat: tocar a casa o tocar fora?

Nosaltres estem molt orgullosos de portar el nom de la ciutat, i crec que ho fem amb molta dignitat i amb un espectacle de caràcter cultural de gran nivell. Quan nosaltres actuem fora, donem una imatge de Sant Cugat com a un indret cultural de primer ordre, i així ens ho reconeixen. La pressió... No és com el futbol, no n'hi ha un que guanya i un que perd, sinó que tots guanyem. Cada moment que fem un concert, connectem amb la gent, fem bona música, que la gent ho capti... No tenim més o menys responsabilitat actuant a Sant Cugat o actuant a una altra ciutat. Evidentment a Sant Cugat ens sentim a casa, quan et gires des de dalt de l'escenari veus cares conegudes. Però el repte de la música és el mateix.

Com visualitza el futur de l'entitat?

L'Orquestra Simfònica és un projecte sorgit de la societat civil, i ha arribat a cotes altes. El futur de l'orquestra només el veig possible amb una implicació més important de les institucions del país, sigui l'Ajuntament o ja sigui la Generalitat. Perquè per continuar avançant es necessiten recursos, espais per assajar, per actuar... Les orquestres importants necessiten un suport important.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.