Josep Sala: "El que més crida l’atenció és el llenguatge de Sagarra"
El Casal de Mira-sol acull aquest cap de setmana l’espectacle de teatre 'La filla del Carmesí' a càrrec de la companyia amateur santcugatenca Mira-sol Teatre. Les funcions són aquest dissabte 17 de març a partir de les 22 hores i aquest diumenge 18 de març a partir de les 19 hores. En parlem amb el director del muntatge i membre de Mira-sol Teatre, Josep Sala
Un dels membres de Mira-sol Teatre és un addicte de Josep Maria de Sagarra i feia temps que volia fer alguna obra seva i, més concretament, La filla del Carmesí. A més, l’any 2011 es van commemorar 50 anys de la mort de Sagarra i també li volíem fer un homenatge. Fa sis o set anys la vam començar a assajar però per problemes de repartiment la vam haver d’abandonar i ara hem trobat el personatge que ens faltava.
Què és el que més atrau d’aquesta obra?
D’entrada el que més crida l’atenció és el llenguatge de Josep Maria de Sagarra, un llenguatge florit i molt atractiu que et va seduint. Té un argument molt original i com totes les obres del Sagarra està molt ben construïda. L’autor no deixa mai cap detall sense lligar, tot està perfectament previst. A tothom qui li agradi el teatre i sigui de lletres, gaudirà molt amb aquesta obra encara que sigui només pel llenguatge utilitzat.
Quin és l’argument?
El plantejament gira al voltant d’un hereu ric de la Catalunya del segle xvii que és un cràpula que li agrada menjar, beure i les dones. En un moment donat es juga una quantitat important de diners que es casarà amb la primera dona que entri al bar on són. La filla del Carmesí és la noia que entra i a partir d’aquí es van succeint les aventures.
Què destacaria dels personatges?
És un conjunt harmònic i acolorit. Tenim un senyor ric i fastigós, l’hereu viciós i els paràsits que té al voltant, els hostalers, la Carmesina i el seu pare que van pels pobles cantant i ballant, un parell de senyores que comercien amb el seu cos... Tenim un conjunt de personatges que donen molt color a l’obra. El segle XVII sembla que sigui una època trista i amb el patiment típic dels catalans, i una manera de fer-ho agradable als ulls és acolorir-ho amb personatges molt variats.
Com ha enfocat la direcció de l’obra?
Hem intentat no tocar ni una coma del text perquè el Sagarra és el Sagarra i, tot i que la durada de l’obra sigui una mica llarga, es mereix respectar tot el text. Hem posat l’accent en la càrrega emocional forta que té l’obra.
Quin balanç fa de la seva direcció?
Jo he dirigit poques obres i era un repte que em prenia de manera molt cauta. Volia algun suport, i vaig buscar el membre de Mira-sol Teatre que va proposar de fer Sagarra i que n’és un expert. Quan veus com poc a poc es van dibuixant els personatges i tot va prenent forma tens una sensació similar a la d’un arquitecte quan veu que una obra seva es va construint. És molt gratificant, tot i que hi ha aspectes que no són tant còmodes perquè moure 17 actors no és senzill.
Què aporta fer teatre?
La gent que fa teatre aficionat ho fa per passar-s’ho bé. És una activitat molt gratificant. Fer teatre és com jugar i els adults sovint s’obliden de jugar, que és un activitat que no s’hauria de perdre mai.
Sobre Mira-sol Teatre
Mira-sol Teatre és una companyia ‘amateur’ que van crear un grup de veïns del districte l’any 1989 i que des de llavors ha representat una quarantena de muntatges. Des de la inauguració del Casal de Mira-sol l’any 93, la companyia ha passat gairebé cada any per l’equipament.