"L'Alcorà és un llibre feminista per la seva època"
Dolors Bramon, professora d'estudis islàmics i semítics de la UB, ha desmentit les idees que el llibre sagrat conté en relació amb les dones i la violència en una conferència a l'Arxiu Nacional organitzada pels Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat
Conceptes i interpretacions equívoques
Bramon ha fet un repàs del vocabulari i els preceptes que conté l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam, el qual, tot i tenir una lectura "positiva", és malinterpretat molt sovint. Si bé és cert que el llibre afirma que es pot pegar a les dones, cosa que Bramon ha lamentat perquè sí que queda explícit, també especifica els moments específics i les formes. L'Alcorà exposa que l'agressió no s'ha de fer en situacions d'ira cega ni s'ha de colpejar a la cara o a les parts sensibles del cos de la dona, a més de fer servir objectes poc contundents. A més, afegeix, la dona ha de ser pegada quan hagi mostrat "rebeldia". Aquest és un concepte que dóna lloc a molts equívocs per tenir molts significats en el mot islàmic. En el fragment que justifica l'agressió a la dona ho fa sota el precepte que aquesta s'hagi negat a ser mare. L'agressió a la dona, doncs, no està justificada tan gratuïtament a l'Alcorà, sinó sota unes condicions determinades, segons ha explicat Bramon.
Un llibre antic i dispers
Dolors Bramon ha senyalat que no es pot prendre un fragment aïllat de l'Alcorà, sinó que s'ha d'interpretar després d'una lectura completa. El Corà no segueix un eix cronològic i tracta una gran varietat de temes de manera dispersa. Si a aquest fet se li suma que està en una llengua que cap persona parla actualment (Bramon ha fet un símil amb el llatí per donar a entendre la complicada lectura del text), plena de connotacions i polisèmies diferents, la interpretació del llibre sagrat és molt subjectiva.
Les males traduccions interessades
"Si mai us regalen un exemplar de l'Alcorà i veieu que està traduït a Aràbia Saudí ja el podeu llençar' bromejava la ponent. Assegurava, però, que hi han moltes traduccions de països errònies venudes a baix cost interessades en vendre una versió manipulada i que és quelcom que 's'ha de combatre perquè és un vertader perill per als drets humans". A més a més, a part del llibre sagrat també circulen textos religiosos posteriors als continguts dels quals també són atribuïts erròniament a l'Alcorà.
El respecte a les dones i la relació amb la Bíblia i Occident
A la pregunta d'una assistent de si l'Alcorà es dirigia a les dones Bramon ha respòs que el llibre ho fa en més d'una ocasió, utilitzant els dos gèneres a l'adreçar-se 'als' i a 'les' musulmanes. A diferencia de la gènesis explicada a la Biblia (Eva surt de la costella d'Adam), l'origen de l'ésser humà del llibre islàmic no fa distinció entre la creació de l'home i la dona. Tanmateix, la professora ha senyalat que l'Alcorà no és un llibre violent en general i que el tracte cap a les dones és més aviat protector que agressiu. "Per sorgir en una època molt violenta és un llibre molt avançat que prohibia pràctiques com matar a les nenes nounades" ha afirmat Bramon sostenint que Occident tampoc pot estar orgullós ni del seu passat ni de les seves accions, que permeten fets com la presó de "Guantánamo"
Més informació