L'exposició sobre els bombardejos de l'aviació italiana a Barcelona. FOTO: TOT Sant Cugat

Cultura

L'Arxiu Nacional enceta una exposició sobre els bombardejos italians a Barcelona

L'exposició està formada per 8 fotografies, presentades en forma de cortina, i darrere d'elles s'hi pot llegir els testimonis de persones que van patir els bombardejos

L'Arxiu Nacional de Catalunya és l'escenari d'una exposició sobre els bombardejos de l'aviació italiana a Barcelona durant l'època de la Guerra Civil espanyola. L'exposició es basa en 8 fotografies, recollides d'un àlbum de 121, presentades en forma de cortina per descobrir darrere d'elles frases de persones que van patir aquests bombardejos. "Quan vam recollir les fotografies, de les cases en ruïnes pels bombardejos, ens semblaven molt fredes perquè no s'hi respirava a la gent que hi vivia. Aleshores se'ns va ocórrer poder parlar amb testimonis que havien viscut aquests bombardejos i donar-li vida a les fotografies", ha explicat el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, durant la presentació de l'exposició, que s'ha celebrat el dimecres 7 de novembre.

A més, en l'exposició també s'hi ha col·locat una pantalla a través de la qual es pot veure l'àlbum de 121 fotografies que recullen les conseqüències dels bombardejos de l'aviació italiana. "Les vícitmes són el cor de la memòria. Sense gent no hi ha memòria", ha dit Plàcid Garcia-Planas. "Qui no entén una mirada no entén una llarga explicació", ha afegit.

D'altra banda, l'acte de presentació també ha comptat amb la presència del pare Hilari Raguer, que ha iniciat la seva intervenció explicant que no ha deixat mai de "recordar la guerra". Durant el decurs de la seva intervenció, Raguer ha anat explicant diferents anècdotes i vivències durant l'etapa de la guerra, quan ell encara era un nen: "sóc un nen de la guerra", ha afirmat. En aquest sentit, ha transmès des de quina perspectiva entenien la Guerra Civil els nens de l'època: "Els petits imitàvem als grans i jugàvem a la guerra. Els nens ho vivíem com una pel·lícula", ha afirmat. Per concloure, Hilari Raguer ha sentenciat que "les ferides de la guerra no es poden curar si no hi ha memòria".