La Casa Lluch il·lumina el camí de l’Arrabassada de nit
Els arcs polilobulats de l’interior, la barana de l’escala i la xemeneia: alguns dels seus tresors
L’edifici del 1906 és un dels màxims exponents del modernisme santcugatenc. Aquesta és una obra de joventut del seu arquitecte, Eduard Maria Balcells, situada al peu de l’Arrabassada. De nit, baixant per aquesta via que uneix Sant Cugat i Barcelona pel mig de la Rabassada, es pot observar la casa il·luminada amb els seus colors blaus característics de la construcció, la qual va ser encarregada per la família Lluch.
Estil característic
La Casa Lluch és un palauet de tres plantes, amb una distribució interior de caire funcional. Alguns dels seus principals trets característics són els arcs polilobulats de l’interior, la barana de l’escala i una xemeneia, i també cal destacar-ne el jardí, amb el banc de pedra i la caseta del gos.
Segons un estudi de l’historiador santcugatenc i expert en el modernisme a la ciutat, Domènec Miquel, l’arquitecte va saber combinar els falsos carreus de morter vermell amb estucs blancs i la ceràmica blava. Aquest últim material era un recurs més popular que fins aleshores gairebé no s’havia utilitzat en art. Explica Miquel que la construcció té aires de “castell encobert” i les finestres tenen una clara influència gòtica per les seves formes punxegudes. En aquestes obertures hi pengen “plafons de ceràmiques blanques i blaves com si fossin rebosters medievals, mentre que grups de quatre rajoles en punta se situen en les impostes com senyals heràldics”. En l’estudi publicat a la revista Gausac pel mateix historiador, s’apunta que l’arquitectura de la Casa Lluch és volumètrica de trencament de línies.
Anys després de la seva construcció, i quan ja havia canviat de propietari, es van fer dues importants ampliacions, sempre seguint la mateixa línia estètica. La construcció també consta d’una masoveria a part, que tot i ser un edifici independent, segueix la mateixa línia de construcció, de la mateixa manera que la torre del molí de vent.
L’arquitecte
L’obra va ser forjada per l’arquitecte Eduard Maria Balcell i Büigas (1877- 1965), qui va fer les seves creacions a cavall del modernisme i el noucentisme. Va cursar estudis al co·legi Miró i més tard, quan va obtenir el títol, va ser arquitecte de Cerdanyola del Vallès. El 17 de desembre del 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona .
Al seu palmarès hi té més de 30 edificis diferents; a Sant Cugat, a més de la Casa Lluch, també hi podem trobar la Casa Monès, més coneguda com a Casa Mònaco (1910) i la Casa Mir (1908-1910), ambdues situades a l’avinguda de Gràcia. A més, també a la nostra ciutat hi ha ubicada l’edificació el Generalife (1919), un edifici peculiar, que tot i ser de l’època modernista, és d’estil aràbic i el qual era usada com a torre d’estiueig, situada a la part nord de l’Eixample Sud. A més, el 1905 va fer un projecte per a la família d’Enric Calado que no va prosperar .